Marina Espasa. La dona que es va perdre (2012)

PRIMERA PART

EL TOPÒGRAF

CORS EMBOLICATS

Tot li relliscava, amb aquelles mans de talp tan rosades i grosses. Va fer girar l'aixeta del punt blau com va poder. Es va mirar al mirall. Ja tenia nas. Els ulls se li estaven arrodonint. Va fer servir una de les ungles de la mà esquerra per obrir-se una escletxa al pit, que va engrandir fent pinça amb un polze i un índex humans, ja. El cor, que encara bategava, s'hi va esmunyir, va caure a la pica i la va omplir de sang. Sota el raig d'aigua freda, els batecs es van anar espaiant fins que la víscera es va encarcarar. Amb fil i agulla i quatre puntades, es va cosir l'escletxa: ja no hi havia manera de comptar les cicatrius que s'hi acumulaven. (...)


(...)


(...) Gràcies al paviment silenciós, circulava sense fer soroll, com si nedés sobre l'asfalt.

Herman Melville. Bartleby, l'escrivent. Bartleby the Scrivener (1853)

Sóc un home més aviat gran. Aquests darrers trenta anys, la naturalesa de les meves activitats m'ha posat en un contacte més estret que no és habitual amb una mena de gent podríem dir-ne interessant i una mica singular, de la qual fins ara, que jo sàpiga, no s'ha escrit ben res: em refereixo als passants o escrivents.

(...)


Ah, Bartleby! Ah, humanitat!

F. Scott Fitzgerald. The Graet Gatsby (1925)

In my younger and more vulnerable years my father gave me some advice that I’ve been turning over in my mind ever since.

[…]

So we beat on, boats against the current, borne back ceaselessly into the past.

Traduccions de la darrera frase de la novel·la:

Ramon Folch i Camarasa (1972): "Així avancem, barques contra el corrent, arrossegats constantment cap al passat".

José Luis López Muñoz (1999): "Y así seguimos adelante, botes contra la corriente, empujados sin descanso hacia el pasado".

Justo Navarro: "Así seguimos, golpeándonos, barcas contracorriente, devueltos sin cesar al pasado".

Miguel Temprano: "Y así seguimos bogando, como botes contra la corriente, arrastrados incesantemente hacia el pasado".

José Luis Piquero: "Y así vamos avanzando, como botes remando a contracorriente, arrastrados sin cesar hacia el pasado".

Google Traductor (16/02/2011): "Així que li vam guanyar en endavant, pots contra el corrent, portades de tornada sense parar cap al passat".

William Shakespeare. The Merchant of Venice (1600)

Anthonio. In sooth I know not why I am so sad,
It wearies me: you say it wearies you;
But how I caught it, found it, or came by it,
What stuffe 'tis made of, whereof it is borne,
I am to learne: and such a Want-wit sadnesse makes of mee,
That I haue much ado to know my selfe

[…]

Graziano. Let it be so, the first intergatory
That my Nerrissa shall be sworne on, is,
Whether till the next night she had rather stay,
Or goe to bed, now being two houres to day,
But were the day come, I should wish it darke,
Till I were couching with the Doctors Clarke.
Well, while I liue, Ile feare no other thing
So sore, as keeping safe Nerrissas ring.

Antoine de Saint-Exupéry. Le Petit Prince (1943)

I

Lorsque j'avais six ans j'ai vu, une fois, une magnifique image, dans un livre sur la forêt vierge qui s'appelait Histoires vécues. Ça représentait un serpent boa qui avalait un fauve. Voilà la copie du dessin.

(...)

Ça c'est, pour moi, le plus beau et le plus triste paysage du monde. C'est le même paysage que celui de la page précédente, mais je l'ai dessiné une fois encore pour bien vous le montrer. C'est ici que le petit prince a apparu sur terre, puis disparu.

Regardez attentivement ce paysage afin d'être sûrs de le reconnaître, si vous voyagez un jour en Afrique, dans le désert. Et, s'il vous arrive de passer par là, je vous en supplie, ne vous pressez pas, attendez un peu juste sous l'étoile ! Si alors un enfant vient à vous, s'il rit, s'il a des cheveux d'or, s'il ne répond pas quand on l'interroge, vous devinerez bien qui il est. Alors soyez gentils ! Ne me laissez pas tellement triste: écrivez-moi vite qu'il est revenu...

Ovidi. Les Metamorfosis (8)

LIBER PRIMVS

In noua fert animus mutatas dicere formas
Corpora: di, coeptis, nam uos mutastis et illas,
Adspirate meis primaque ab origine mundi
Ad mea perpetuum deducite tempora carmen!

LLIBRE PRIMER

Em porta l'esperit a dir els canvis de les formes en nous cossos. Oh déus, ja que vosaltres també les heu canviades, afavoriu els meus designis i descabdelleu el meu cant seguidament, des del primer origen del món fins al meu temps.

Traducció d'Adela Mª Trepat i Anna Mª de Saavedra, Fundació Bernat Metge, Barcelona, 1929

Santa Teresa de Jesús. La vida de la santa madre Teresa de Jesús y algunas de las mercedes que Dios le hizo escritas por ella misma (1562)

Jhs.

CAPÍTULO PRIMERO

El tener padres virtuosos y temerosos de Dios me bastára, si yo no fuera tan ruin, con lo que el Señor me favorecia, para ser buena. Era mi padre aficionado á leer buenos libros, i ansí los tenia de romance para que leyesen sus hijos. Estos, con el cuidado que mi madre tenia de hacernos rezar, y ponernos en ser devotos de nuestra Señora y de algunos Santos, comenzó á despertarme de edad, á mi parecer, de seis ú siete años. Ayudábame no ver en mis padres favor sino para la virtud: tenian muchas. (...)

(...)


(...) Plega el Señor, pues es poderoso, y si quiere puede, quiera en todo acierte yo á hacer su voluntada, y no primita se pierda esta alma, que con tantos artificios y maneras, y tantas veces, ha sacado Su Majestad de el infierno, y traido á sí. Amen.

Edició i pròleg de Vicente de la Fuente Pbro. 1882