dijous, 30 de juliol del 2009

Llort (1966). La imperfecció de les bombolles (2009)

Mai no ha tecleat la paraula Fin al final de cap de les novel·les que ha escrit. Que s'ha acabat és prou evident, no cal afegir-hi res més. Seria redundant. Tampoc no ha escrit mai el nom d'una poblacióº ni una data final, al final de res, ni de novel·les, ni de cartes personals, ni dels diaris íntims que no ha escrit mai. Pedanteries. Records d'unes històries miserables que pretenem universals. Sals. Sals de bany. S'aixeca decidida a omplir la banyera amb aigua ben calenta. No té sals, però té sang.

º
O més d'una població, com fan alguns, i encara millor si pertanyen a geografies exòtiques. O més d'una data, la d'inici i la de final, per deixar constància de quants anys hi han invertit o, més sovint, per demostrar els pocs mesos que els calen per escriure una oba com la que el lector acaba de llegir. O un tot concret: Bombai, estiu del 2003, com qui data una diapositiva, fent evident que quan tothom -en una societat capitalista- aprofita l'estiu, les preceptves i desitjades i suposades i habituals vacances per descasar, ells/elles/SPM escriuen sense descans, pel bé del país, de la cultura i de la glòria personal (sempre en un hipòcrita darrer terme). Fins i tot n'ha vist algun cas amb l'hoa afegida! (Barcelona, 12 de desembre del 2005, 10.25 de la nit). I per què no descriuen l'estat genital en el moment de donar per acabat l'escrit que sigui? Els graus d'inclinació que ha ssolit l'erecció incontenible, d'una tibantor moradenca, amb què rubriquen la data, el lloc i fins i tot l'hora, o els graus centígrades a què està la humitat, el flux que brolla d'una vulva que pica de llavis i exclama "bravo, bravo"?

dissabte, 25 de juliol del 2009

President Companys. Últimes paraules (15/10/1940)