Ovidi. Les Metamorfosis (8)

LIBER PRIMVS

In noua fert animus mutatas dicere formas
Corpora: di, coeptis, nam uos mutastis et illas,
Adspirate meis primaque ab origine mundi
Ad mea perpetuum deducite tempora carmen!

LLIBRE PRIMER

Em porta l'esperit a dir els canvis de les formes en nous cossos. Oh déus, ja que vosaltres també les heu canviades, afavoriu els meus designis i descabdelleu el meu cant seguidament, des del primer origen del món fins al meu temps.

Traducció d'Adela Mª Trepat i Anna Mª de Saavedra, Fundació Bernat Metge, Barcelona, 1929

Santa Teresa de Jesús. La vida de la santa madre Teresa de Jesús y algunas de las mercedes que Dios le hizo escritas por ella misma (1562)

Jhs.

CAPÍTULO PRIMERO

El tener padres virtuosos y temerosos de Dios me bastára, si yo no fuera tan ruin, con lo que el Señor me favorecia, para ser buena. Era mi padre aficionado á leer buenos libros, i ansí los tenia de romance para que leyesen sus hijos. Estos, con el cuidado que mi madre tenia de hacernos rezar, y ponernos en ser devotos de nuestra Señora y de algunos Santos, comenzó á despertarme de edad, á mi parecer, de seis ú siete años. Ayudábame no ver en mis padres favor sino para la virtud: tenian muchas. (...)

[…]


(...) Plega el Señor, pues es poderoso, y si quiere puede, quiera en todo acierte yo á hacer su voluntada, y no primita se pierda esta alma, que con tantos artificios y maneras, y tantas veces, ha sacado Su Majestad de el infierno, y traido á sí. Amen.

Edició i pròleg de Vicente de la Fuente Pbro. 1882

Vicenç Navarro, Juan Torres López i Alberto Garzón Espinosa. Hay alternativas. Propuestas para crear empleo y bienestar social en España (2011)

Las causas de la crisis mundial

Para tratar de resolver cualquier tipo de problema hay que empezar por conocer las causas que lo han provocado. Hacer un buen diagnóstico de los males que aquejan a un paciente es el primer paso para sanarlo, e igualmente ocurre en el campo económico.

[…]

Y con ello terminamos este libro. Saludamos y celebramos las movilizaciones que están ocurriendo hoy en España, como el movimiento 15M, que valoramos muy positivamente y que junto con las recientes movilizaciones laborales prefiguran un futuro en que la razón, la solidaridad, la justicia y la democracia predominarán y terminarán con el dogma, las crisis que ha causado, la injusticia y la manipulación que la aplicación del neoliberalismo nos ha conducido y nos ha llevado al lugar donde estamos y del que la mayoría de la población desea salir.

Philippa Foot. Bondat natural (2001)

Per a bé o per a mal —i molts diran que per a mal—, la intenció explicita d'aquest llibre és proposar una concepció del judici moral molt diferent de la que mantenen la majoria dels filòsofs morals que escriuen actualment. Estic convençuda de que les avaluacions de les intencions i les accions humanes tenen la mateixa estructura conceptual que les avaluacions de les característiques i els comportaments d'altres éssers vius, i que només es poden comprendre en aquests termes. Pretenc mostrar que el mal moral és «un tipus de deficiència natural». La vida serà l'element central en la meva argumentació, i el fet de que una acció o una inclinació humana sigui bona dintre del seu gènere no serà res més que un fet sobre una sèrie de característiques d'un cert tipus d'éssers vius.

[...]

(...) La filosofia moral té a veure amb l'estructura conceptual de certs judicis sobre els éssers humans, que abasten una part important de les activitats humanes. Les reflexions sobre la crueltat amb els animals, o sobre la destrucció per caprici d'éssers vius útils o bellament adaptats, ocupen el seu lloc entre les habituals distincions entre vicis i virtuts. Goethe li va parlar al seu secretari Eckermann sobre un cert cavaller anglès que posseïa un aviari i que es va quedar tan impressionat per la bellesa d'un ocell mort que va ordenar immediatament que matessin i dissequessin la resta. Ni tan sols es pot considerar un crim! I tanmateix alguna cosa anava malament en aquell cavaller.

Philippa Foot. Natural Goodness. Oxford University Press, Oxford, RU, 2001

Ferran Torrent. Ombres en la nit (2011)

Hi ha destins que no hauries pogut imaginar i vides impossibles de somiar. Santiago Cortés venia d’un malson: Dachau. Ben mirat, el seu malson tenia l’origen, en part, fins i tot abans de nàixer. Era gitano i valencià, havia militat al Partit Comunista espanyol, era l’any 1947, era, si fa no fa, incompatible amb la vida. Si escorcollava en la memòria tan sols trobava un bon succés. De família indigent, es veié obligat a treballar des dels deu anys. Va aprendre l’ofici de fuster amb el senyor Antoni Sospedra, republicà fervorós, gràcies al qual arribà a ser un bon ebenista, i justament això li evità la mort. Es féu útil per als nazis, i, a més, en el recompte macabre de l’extermini, els gitanos estaven un graó per sota dels jueus.

Thomas Bernhard, El nebot de Wittgenstein (1982)

El mil nou-cents seixanta-set, a la Baumgartnerhöhe estant, una de les monges infermeres que treballava al pavelló Hermann, sempre indefalliblement activa, va posar-me damunt el llit la meva Verstörung, just acabada de sortir, i que jo havia escrit un any abans a Brussel·les, al número 60 de la rue de la Croix; però no vaig tenir força per agafar el llibre amb la mà, ja que no feia sinó uns pocs minuts que m'havia despertat de la narcosi de moltes hores en què m'havien sumit els metges que m'havien obert el coll per tal d'extirpar de la meva caixa toràcica un tumor gros com un puny. (...)


[…]


(...) Jau, diuen, al cementiri central de Viena. La seva tomba, encara no l'he visitada avui.

Títol original: Wittgensteins Neffe. Eine FreundschaftTraducció: Josep Murgades

Ramon Llull. Llibre de meravelles (1289)

En tristícia e en llanguiment estava un hom en estranya terra, e fortment se meravellava de les gents d’aquest món, com tan poc coneixien e amaven Déu...

Herman Melville. Bartleby, l'escrivent (1853)

Sóc un home més aviat gran. Aquests darrers trenta anys, la naturalesa de les meves activitats m'ha posat en un contacte més estret que no és habitual amb una mena de gent podríem dir-ne interessant i una mica singular, de la qual fins ara, que jo sàpiga, no s'ha escrit ben res: em refereixo als passants o escrivents. (...)

[…]


Ah, Bartleby! Ah, humanitat!

Títol original: Bartleby the Scrivener

Jordi Pujol. Memòries. Temps de construir (1980-1993) (2009)

1
SOM-HI!

"Senyores i senyors diputats i en nom seu, poble de Catalunya: els proposo que, plegats, construïm Catalunya. És l'hora de fer-ho. Som-hi!".


(...)


(...) S'acosta un moment prometedor. El moment de poder posar en pràctica l'eslògan amb el qual vam anar a les eleccions generals que van llevar la majoria al PSOE: "Ara decidirem".

Sebastià Juan Arbó. Camins de nit (1935)

I roda com un somni aparegut en ple dia

Ésquil, Agamèmnon

Una tarda llunyana, feia ja molts anys, va córrer la veu que apareixia un senyal al cel. Les gents, al capvespre, varen córrer de totes bandes i s'aplegaren a l'esplanada de les Quintanes guaitant amb inquietud a l'horitzó.

[...]

(...) A Marina, li semblava com si tingués cent fills i un mateix perill els amenacés tots cent.

Juan Benet. Nunca llegarás a nada (1961)

Un inglés borracho al que encontramos no recuerdo dónde, y que nos acompañó durante varios días y quizá semanas enteras de aquella desenfrenada locura ferroviaria, llegó a decir —tras muchas noches de poco dormir y en el curso de cualquiera sabe qué mortecina, nocturna e interminable conversación— que no éramos sino unos pobres «deterrent» tratando en vano de sobrevivir. Luego dijo que no comprendía nada; preguntaba que por qué seguíamos empeñados en viajar sin sentido (tal vez por eso nos seguía) y pedía que le explicáramos mejor lo que pensábamos hacer, que —por favor— se lo dijéramos de una vez y claramente, porque de otra forma nos abandodaría siempre a nuestra triste suerte.

[...]

La habitación había sido ordenada; había hecho las maletas dejándolas abiertas. Junto a una chaqueta vuelta por el forro y encajadas junto a la tapa había metido con cuidado aquella media docena de tazas de café con las que, una vez, quisimos demostrar la espontaneidad de una aventura insensata.

Jorge Luis Borges. El Aleph (1945)

O God, I could be bounded in a
nutshell and count myself a King
of infinite space.

Hamlet, II, 2

But they will teach us that Eter-
nity is the Standing still of the
Present. Time, a Nunc-stans (ast the
Schools cal l it); which neither they,
not any else understand, no more
than they would a Hic-stans for an
Infinite greatnesse of Place.

Leviathan, IV, 46

La candente mañana de febrero en que Beatriz Viterbo murió, después de una imperiosa agonía que no se rebajó un solo instante ni al sentimentalismo ni al miedo, noté que las carteleras de fierro de la Plaza Constitución habían renovado no sé qué aviso de cigarrillos rubios; el hrcho me dolió, dió, al cabo de unas copas, una vindicación del hombre moderno.


[...]


¡Existe ese Aleph en lo íntimo de una piedra? ¿Lo he visto cuando vi todas las cosas y lo he olvidado? Nuestra mente es porosa para el olvido; yo mismo estoy falseando y perdiendo, bajo la trágica erosión de los años, los rasgos de Beatriz.


A Estela Canto.

Alphons Chérel. L'Anglais sans peine. Assimil (1929)

My tailor is rich.


[Aquest és la primera frase de L'Anglais sans peine, que ha fet famós aquest mètode Assimil i ha estat repetida i parodiada nombroses vegades (a La cantatrice chauve, d'Eugène Ionesco, a Astèrix a Bretanya...)]

Jean-Jacques Rousseau. Les Confessions (1765)

LES ORIGINES FAMILIALES ET LES PREMIÈRES ANNÉES

Intus, et in cute

Je forme une entreprise qui n'eut jamais d'exemple et dont l'exécution n'aura point d'imitateur. Je veux montrer à mes semblables un homme dans toute la vérité de la nature; et cet homme, ce sera moi.
Moi seul. (...)

Joan Daniel Bezsonoff. La melancolia dels oficials (2011)

Una nit, vaig somiar que anava a l'infern. En un passadís d'hotel interminable, un hotel gairebé soviètic, topava amb el general De Gaulle, que només portava calçotets groguencs. Li vaig dir:
--Mon general, ja us heu mort i no us puc matar. Em sap molt de greu. Vós sou el pitjor canalla de tota la història de França, el papa dels mentiders, l'emperador dels perjurs.

Marta Cardona. Una història particular (2011)

La carrtera de la Roca del Vallès era molt poc freqüentada en aquells temps; era estreta, amb moltes corbes, i anava fent via més o menys seguint el curs del riu Besòs. Vorejava les vernedes per una banda i per l'altra la base de la serralada de Marina. Allunyant-se de Barcelona, deixava enrere Sant Adrià, Santa Coloma i, més amunt, Montcada.

Iolanda Batallé. El límit exacte dels nostres cossos (2011)

El dependent de l'adrogueria armènia és libanès i sempre em mira. Avui m'he adonat que quan el veig sento una certa excitació sexual. Mai vaig sola a la botiga, sempre m'acompanya el Boy. Hi anem cada setmana perquè ens agrada l'arròs llarg que tenen, els cogombres, el formatge de Feta i les olives negres. Fem amanida grega els dissabtes i ens dura fins dimarts al vespre.

Ferran Torrent. Ombres en la nit (2011)

Hi ha destins que no hauries pogut imaginar i vides impossibles de somiar. Santiago Cortés venia d'un malson: Dachau. Ben mirat, el seu malson tenia l'origen, en part, fins i tot abans de nàixer. Era gitano i valencià, (...)

Jaune Cabré. Jo confesso (2011)

Coberta de la primera edició (setembre del 2001), disseny de Carlos Cubeiro, fotografia de Xabier Mendiola

Fins ahir a la nit, caminant pels carrers molls de Vallcarca, no vaig comprendre que néixer en aquella família havia estat un error imperdonable. De sobte havia entès que sempre havia estat sol, (...)


[...]


La daga va lluir a la claror de la poca llum aband d'enfonsar-se-li a l'ànima. La flama de la seva espelma es va apagar i no va veure ni viure res més. Res més. Ni va poder dir on sóc perquè ja no era enlloc.

Matadepera, 2003-20011

Pàgina 999 de la primera edició

Pierre Corneille. L'illusion comique (1636)

DORANTE

Ce mage, qui d'un mot renverse la nature
N'a choisi pour palais que cette grotte obscure.
La nuit qu'il entretient sur cet affreux séjour
N'ouvrant son voile épais qu'aux rayons d'un faux jour,
De leur éclat douteux n'admet en ces lieux sombres
Que ce qu'en peut souffrir le commerce des ombres.
(...)


[...]

PRIDAMANT

Un si rare bienfait ne se peut reconnaître :
Mais, grand Mage, du moins croyez qu'à l'avenir
Mon âme en gardera l'éternel souvenir.

José Zorrilla. Don Juan Tenorio (1844)

D. JUAN

¡Quál gritan esos malditos!
¡Pero mal rayo me parta
si, en concluyendo la carta,
no pagan caros sus gritos!


[...]

D. JUAN

¡Clemente Dios, gloria a Ti!
Mañana a los sevillanos
aterrará al creer que a manos
de mis víctimas caí.
Mas es justo; quede aquí
al universo notorio
que, pues me abre el purgatorio
un punto de penitencia,
es el Dios de la clemencia,
el Dios de don Juan Tenorio.

Tony Judt. El món no se'n surt. Un tractat sobre els malestars del present (2010) (Ill Fares The Land)

INTRODUCCIÓ

Una guia per als perplexos

Hi ha alguna cosa decididament errada amb la manera com vivim avui dia. Durant trenta anys hem convertit en virtut la recerca de l'interès material: de fet, aquesta recerca és tot el que queda del nostre sentit de voluntat col·lectiva. Sabem el que costen les coses, però no tenim ni idea d'allò que valen. Davant d'una resolució judicial o d'una determinada legislació ja no preguntem: ¿Són bones? ¡Són justes? ¿Estan bé? ¿Contribuiran a fer una societat o un món millors? Les preguntes polítiques acostumaven a ser d'aquesta mena, per bé que les seves respostes no fossin fàcils. Hem d'aprendre a formular-les una altra vegada.


[...]

CONCLUSIÓ: QUÈ VIU I QUÈ HA MORT EN LA SOCIALDEMOCRÀCIA

(...)

En escriure aquest llibre, espero haver ofert una mica d'orientació a aquells -sobretot, els joves- que miren d'articular les seves objeccions a la nostra manera de viure. Però això no és tot. Com a ciutadans d'una societat lliure, tenim el deure de mirar críticament el món. I si pensem que sabem què és allò que no rutlla, hem d'actuar segons aquest coneixement. Fins ara, els filòsofs -com bé sap tothom- només han interpretat el món de diverses maneres; la qüestió és canviar-lo.

(Traducció de Miquel Izquierdo)

Joan Sales. Incerta glòria (1956)

I

Cito uolat, aeterne pungit

Castel de Olivo, 19 de juny

La meva salut és excel·lent, però estic carregat de romanços com una criatura malaltissa.


[...]


Olivel havia caigut el primer dia de l'ofensiva, poques hores després d'haver començat. No hi havia hagut resistència o a penes.

Stéphane Hessel. Indigneu-vos! (2011)

Noranta-tres anys. És ben bé l'última etapa. El final ja no és gaire lluny. Quina sort poder-los aprofitar per recordar el que ha fet de fonament al meu compromís polític: els anys de resistència i el programa elaborat fa setanta anys pel Consell Nacional de la Resistència!

[...]


No, aquesta amenaça (la barbàrie feixista) no ha desaparegut del tot. De la mateixa manera, continuem apel·lant a "una veritable insurrecció pacífica contra els mitjans de comunicació de masses que només proposen com a horitzó per a la nostra joventut el consum de masses, el menyspreu pels més febles i per la cultura, l'amnèsia generalitzada i la competició a ultrança de tots contra tots".
A aquells i aquelles que faran el segle XXI els diem amb tot el nostre afecte:

"CREAR ÉS RESISTIR.
RESISTIR ÉS CREAR".

James Joyce. A Portrait of the Artist as a Young Man (1916)

"Et ignotas animum dimittit in artes."
OVID, Metamorphoses, VIII, 18.

Chapter I

Once upon a time and a very good time it was there was a moocow coming down along the road and this moocow that was down along the road met a nicens little boy named baby tuckoo. . . .


[...]


April 27. Old father, old artificer, stand me now and ever in good stead.

THE END

Dublin, 1904.
Trieste, 1914.

Pere Gimferrer. Rapsodia (2010)

Se ha desencuadernado por la mitad mi vida


[...]


somos protagonistas del fulgor