Fou el 15 de juny de 1767 que Cosimo Piovasco di Rondò, el meu germà, va seure per última vegada entre nosaltres. Ho recordo com si fos avui. Érem al menjador de la nostra vil·la d'Ombrosa, les finestres emmarcaven les espesses branques de la gran alzina del parc.
(...)
Ombrosa ja no existeix. Mirant el cel tan net, em pregunto si realment ha existit. Aquella fronda de branques ara reuneix grumolls de frases amb contorns de fulles i corre i es desfà i es deslliga en un últim raïm insensat de paraules, idees, somnis, i ha acabat.
