Era un matí delitós de la darreria de novembre. Aquella nit havia nevat una mica i el terra era cobert d'un mantell fresc que no feia més de tres dits de gruix. A les fosques, just després de laudes, havíem oït missa en un llogarret de la vall. Després, a sol eixent, ens van posar en camí cap a les muntanyes.
(...)
(...)
Fa fred a l'escriptorium, em fa mal el polze. Deixo aquest escrit, no sé pas per a qui, no sé pas sobre què: stat rosa pristina nomine, nomine nuda tenemus.
