Pot deixar-se de banda la qüestió de si aquesta inscripció satírica, escrita en el retol d'una posada holandesa on hi havia dibuixat un cementiri, interessa als humans en general, o als caps d'Estat en particular, que no arriben mai a estar farts de la guerra, o exclusivament als filòsofs.
(...)
(...)
Si existeix un deure i al mateix temps una esperança fundada de que arribem a fer realitat l'estat d'un dret públic, encara que només sigui en una aproximació que pugui progressar fins a l'infinit, la pau perpètua que es deriva dels fins ara mal anomenats tractats de pau (en realitat, armisticis), no és una idea buida sinó una tasca que, resolent-se a poc a poc, s'apropa permanentment a la seva fi (perquè cal esperar que els temps en què es produeixen iguals progressos siguin cada cop més curts).
