En Gustav Aschenbach, o milldit, Von Aschenbach, com es deia oficialment d'ença que complí els cinquanta anys, havia sortit de la seva casa del carrer del Príncep Regent, a Munic, per emprendre tot sol una llarga passejada, una tarda de primavera de l'any 19..., sota un cel gris, amb cara de mal temps que d'un mes a aquesta banda semblava amenaçar la pau del nostre continent.
[...]
Passaren uns quants minuts abans no vingueren a socórrer-lo: havia caigut de costat a la cadira. El portaren a la seva cambra. I aquell mateix dia, el món, respectuosament commogut, rebé la nova de la seva mort.
[...]
Passaren uns quants minuts abans no vingueren a socórrer-lo: havia caigut de costat a la cadira. El portaren a la seva cambra. I aquell mateix dia, el món, respectuosament commogut, rebé la nova de la seva mort.
