Ja no feia tanta fresca. El dia s'havia aixecat del tot. I només hi havia filagarses de núvols. Devia fer vent, a fora. Però era un vent alegre, que fuetejava els arbres com per a despertar-los. Per prendre el tren en Joan Manuel havia hagut de fer un bon tros de camí a peu. Després, assegut, s'havia abaltit. Ara s'estirava discretament. (...)
[...]
L'àgil baluerna fugia i tot de cotxes clars i polsosos l'empaitaven. En Joan Manuel es quedà aturat un moment. Després mirà el rellotge i començà a caminar de pressa com molta altra gent, homes i dones, que anaven a vendre's una mica per a poder somniar en la felicitat.
[...]
L'àgil baluerna fugia i tot de cotxes clars i polsosos l'empaitaven. En Joan Manuel es quedà aturat un moment. Després mirà el rellotge i començà a caminar de pressa com molta altra gent, homes i dones, que anaven a vendre's una mica per a poder somniar en la felicitat.
