Víctor Català. Solitud (1905)

Capítol primer

LA PUJADA

Passat Ridorta havien atrapat un carro que feia la mateixa via que ells, i En Matias, amb ganes d'estalviar el delit, preguntà al carreter si els volia dur fins a les collades de la muntanya. El pagès, rialler i encantat de trobar una estona de conversa, li féu de seguida lloc a son costat de la post travessera, i digué a la Mila que s'ajoqués darrera d'ells, sobre el bossat. (...)


[...]


Les filtracions de la solitud havien cristal·litzat amargament en son destí.

Febrer, 1905