Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1848. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1848. Mostrar tots els missatges

dissabte, 27 de desembre del 2008

William Thackeray. La fira de les vanitats. Una novel·la sense heroi (1848)

1. CHISWICK MALL

Un assolellat matí del mes de juny de la primera dècada del segle actual, arribà davant la portalada reixada del col·legi per a senyoretes de Chiswick Mall, que dirigeix la senyoreta Pinkerton, un carruatge familiar, arrossegat, a quatre milles per hora, per un tronc de ferrenys i llustrosos cavalls guarnits amb arnesos brunyits i lluents, el qual era guiat per un cotxer gras, cofat amb una perruca i un capell de tres puntes. El lacai negre, que seia al pescant a frec del gras cotxer, estirà les cames garrelles tan bon punt el vehicle s'aturà davant la brillant placa de bronze on figurava el nom de la senyoreta Pinkerton, i quan tocà la campaneta, més d'una vintena de caparrons aparegueren a les estretes finestres del vell edifici de rajols. No solament això: un observador perspicaç hauria pogut reconèixer el nassiró vermell de la bonassa senyoreta Jemima Pinkerton, que apuntava entre els testos de geranis que hi havia a la finestra de la seva cambra.

divendres, 7 de març del 2008

Karl Marx i Friedrich Engels. Manifest Comunista (1848)

Un fantasma ronda per Europa, el fantasma del comunisme. Totes les potències de la vella Europa s'han aliat en santa cacera contra aquest fantasma: el Papa i el Tsar, Metternich i Guizot, els radicals francesos i els policies alemanys.

(...)

Capítol I

BURGESOS I PROLETARIS

La història de totes les societats existents fins avui és la història de la lluita de classes. Homes lliures i esclaus, patricis i plebeus, senyors i serfs, mestres artesans i oficials dels gremis, en definitiva, opressors i oprimits, s'han contraposat sempre uns contra altres sostenint una constant lluita, a vegades amagada i altres cops oberta, una lluita però que sempre finalitzà en una transformació de tota la societat o bé amb l'enfonsament mutu de les classes en lluita.


(...)


Els comunistes rebutgen amagar les seves opinions i intencions. Declaren obertament que els seus objectius solament podran aconseguir-se mitjançant la subversió violenta de tot ordre social existent fins avui dia. Poden tremolar les classes dominants davant una revolució comunista. Els proletaris, en canvi, res no hi tenen a perdre sinó les seves cadenes. Tenen un món per guanyar.

Proletaris de tots els països, uniu-vos!