Tothom està d'acord que l'11 de setembre del 2001 va canviat el curs de la història, però cal que ens preguntem per què va passar. ¿Com pot ser que un sol esdeveniment, encara que afecti 3.000 víctimes civils, tingui un efecte de tan gran abast? La resposta està no tant en l'esdeveniment en si mateix, sinó en la manera com van respondre els Estats Units sota el lideratge del president George W. Bush.
(...)
El procés comença quan una tendència predominant i una predisposició predominant es reforcen mútuament. Com que la predisposició es fa més pronunciada, esdevé vulnerable de ser corregida per l'evidència. Mentre la tendència sobreviu al test, serveix per reforçar la predisposició, de manera que la predisposició pot quedar força lluny de la realitat. Finalment, arriba el moment de la realitat, quan els participants s'adonen de la diferència que separa les seves perspectives de la realitat. Llavors sobrevé un període de baixa, quan la tendència ja no es veu reforçada per la creença. La tendència també s'inverteix en el cus pertinent, i un procés d'autoreforçament es posa en moviment en el sentit contrari. Depenent de fins on hagi arribat el procés explosiu, el canvi de direcció pot ser força catastròfic, similar a l'explosió d'una bombolla.
