Primer esborrany
Ultima verba
- Ludwig Wittgenstein:
"Digueu-los que la meva vida ha estat meravellosa." Aquestes van ser les últimes paraules abans de perdre la consciència dirigides al seu únic interlocutor aquella nit, la senyora Bevan quan aquesta li parlava dels amics d'Oxford esperats per al dia següent, que seria el de la seva mort. Resulta més que dubtós que la seva vida fos meravellosa.
- Tycho Brahe:
"Que no sembli que hagi viscut en va!" Frase repetida com una cantarella en la seva agonia amb continència urinària.
"Oh Critó, devem un gall a Asclepi. Pagueu el debte i no el passeu per alt!" Segons Plató al final del Fedó (118 a-b).
"Molt sovint la tradició occidental ha tingut curiositat per les últimes paraules pronunciades per filòsofs, escriptors, etc, talment com si al final de la vida s’esperés trobar condensada en una frase la síntesi de la vida i l’obra de l’autor. Però en el cas socràtic, les ‘ultima verba’ resulten perfectament desconcertants. Segons ens diu el FEDÓ platònic, les últimes paraules de Sòcrates van ser exactament aquestes: ‘Critó, devem un gall a Asclepi, no t’oblidis de pagar el deute’. Vet aquí unes paraules que, de bon principi, sorprenen, perquè estan més a prop del ridícul que del sublim que sembla que tenim dret a esperar en el cas de Sòcrates. No se sap si inclouen un significat mistèric, si fan referència a un deliri o si, filosòficament, inclouen algun missatge significatiu sobre la pròpia vida i obra. En tot cas, Asclepi és el déu de la medicina i és racional suposar que hi ha alguna clau de ‘curació’ o de ‘salvació’ implícita en la frase." Ramon Alcoberro
"Melocotón." En la seva autobiografia intel·lectual explica, amb liporioses paraules, que ell no va ser un nen normal i que a diferència d'altres nens la seva primera paraula va ser aquesta paraula castellana de quatre sil·labes.
Va sortir del ventre de la seva mare parlant i caminant.
- Sòcrates d'Atenes:
"Oh Critó, devem un gall a Asclepi. Pagueu el debte i no el passeu per alt!" Segons Plató al final del Fedó (118 a-b).
"Molt sovint la tradició occidental ha tingut curiositat per les últimes paraules pronunciades per filòsofs, escriptors, etc, talment com si al final de la vida s’esperés trobar condensada en una frase la síntesi de la vida i l’obra de l’autor. Però en el cas socràtic, les ‘ultima verba’ resulten perfectament desconcertants. Segons ens diu el FEDÓ platònic, les últimes paraules de Sòcrates van ser exactament aquestes: ‘Critó, devem un gall a Asclepi, no t’oblidis de pagar el deute’. Vet aquí unes paraules que, de bon principi, sorprenen, perquè estan més a prop del ridícul que del sublim que sembla que tenim dret a esperar en el cas de Sòcrates. No se sap si inclouen un significat mistèric, si fan referència a un deliri o si, filosòficament, inclouen algun missatge significatiu sobre la pròpia vida i obra. En tot cas, Asclepi és el déu de la medicina i és racional suposar que hi ha alguna clau de ‘curació’ o de ‘salvació’ implícita en la frase." Ramon Alcoberro
- Jesús de Natzaret:
- Tia Rosa
*** *** *** *** *** *** *** ***
Prima verba
- Primera paraula d'Eugenio Trías:
"Melocotón." En la seva autobiografia intel·lectual explica, amb liporioses paraules, que ell no va ser un nen normal i que a diferència d'altres nens la seva primera paraula va ser aquesta paraula castellana de quatre sil·labes.
- Siddhārtha Gautama, Buda:
Va sortir del ventre de la seva mare parlant i caminant.
