Alphons Chérel. L'Anglais sans peine. Assimil (1929)

My tailor is rich.


[Aquest és la primera frase de L'Anglais sans peine, que ha fet famós aquest mètode Assimil i ha estat repetida i parodiada nombroses vegades (a La cantatrice chauve, d'Eugène Ionesco, a Astèrix a Bretanya...)]

Jaune Cabré. Jo confesso (2011)

Coberta de la primera edició (setembre del 2001), disseny de Carlos Cubeiro, fotografia de Xabier Mendiola

Fins ahir a la nit, caminant pels carrers molls de Vallcarca, no vaig comprendre que néixer en aquella família havia estat un error imperdonable. De sobte havia entès que sempre havia estat sol, (...)


[...]


La daga va lluir a la claror de la poca llum aband d'enfonsar-se-li a l'ànima. La flama de la seva espelma es va apagar i no va veure ni viure res més. Res més. Ni va poder dir on sóc perquè ja no era enlloc.

Matadepera, 2003-20011

Pàgina 999 de la primera edició

Eva Piquer. Dietari desacomplexat (AVUI, 26.04.2010)

El millor de les bones novel·les comença quan s'acaben

La primera frase no és ni de bon tros la més important. A vegades el millor d'una novel·la comença quan l'acabes. Quan la història que has llegit se t'instal·la a dins amb vocació d'okupa. Recordem com comencen certes novel·les, sí, però no és tant perquè el principi sigui bo com perquè la novel·la és bona. El repte de l'escriptor, més que el principi, és el final. Saber arribar a bon port. El pitjor, deia Orson Welles, és quan acabes un capítol i la màquina d'escriure no t'aplaudeix.

Hi ha lectors previsors que comencen els llibres per l'última pàgina, per no quedar-se amb la incògnita si tinguessin la mala sort de morir-se a mitja lectura. Però la majoria de mortals comencem pel principi amb l'esperança d'arribar al final. I de sobreviure per explicar-ho. D'aquí una de les gràcies de la primera frase: és la més llegida.

Jo tampoc crec en Déu i també el trobo a faltar

La primera frase de l'últim llibre de Julian Barnes, Res a témer (Angle), descriu perfectament el meu ateisme: "No crec en Déu, però el trobo a faltar". Sí senyor, és ben bé això. Tinc la desgràcia de ser atea, voldria deixar de ser-ho, però no puc fer-hi més.

Barnes reflexiona sobre la mort, la dels seus i la pròpia: "Mai no he escrit cap llibre, llevat del primer, sense que, en algun moment, consideri la possibilitat de morir-me abans d'acabar-lo". Diu que un amic novel·lista també solia tenir aquesta por, però per un motiu afegit: "Perquè apareixeria algun malparit que l'acabaria per tu". I ja seria casualitat que sabés trobar-hi un bon final.

President Companys. Últimes paraules (15/10/1940)

Paraules finals i paraules inicials

Primer esborrany

Ultima verba

• Ludwig Wittgenstein:

"Digueu-los que la meva vida ha estat meravellosa." Aquestes van ser les últimes paraules abans de perdre la consciència dirigides al seu únic interlocutor aquella nit, la senyora Bevan quan aquesta li parlava dels amics d'Oxford esperats per al dia següent, que seria el de la seva mort. Resulta més que dubtós que la seva vida fos meravellosa.

• Tycho Brahe:

"Que no sembli que hagi viscut en va!" Frase repetida com una cantarella en la seva agonia amb continència urinària.

• Sòcrates d'Atenes:

"Oh Critó, devem un gall a Asclepi. Pagueu el debte i no el passeu per alt!" Segons Plató al final del Fedó (118 a-b).
"Molt sovint la tradició occidental ha tingut curiositat per les últimes paraules pronunciades per filòsofs, escriptors, etc, talment com si al final de la vida s’esperés trobar condensada en una frase la síntesi de la vida i l’obra de l’autor. Però en el cas socràtic, les ‘ultima verba’ resulten perfectament desconcertants. Segons ens diu el FEDÓ platònic, les últimes paraules de Sòcrates van ser exactament aquestes: ‘Critó, devem un gall a Asclepi, no t’oblidis de pagar el deute’. Vet aquí unes paraules que, de bon principi, sorprenen, perquè estan més a prop del ridícul que del sublim que sembla que tenim dret a esperar en el cas de Sòcrates. No se sap si inclouen un significat mistèric, si fan referència a un deliri o si, filosòficament, inclouen algun missatge significatiu sobre la pròpia vida i obra. En tot cas, Asclepi és el déu de la medicina i és racional suposar que hi ha alguna clau de ‘curació’ o de ‘salvació’ implícita en la frase." Ramon Alcoberro

• Jesús de Natzaret:

Amb les seves paraules a la creu s'han fet moltes prèdiques i sermons.

• Tia Rosa

"Fills meus, no us baralléssiu!"

*** *** *** *** *** *** *** ***

Prima verba

• Primera paraula d'Eugenio Trías:

"Melocotón." En la seva autobiografia intel·lectual explica, amb liporioses paraules, que ell no va ser un nen normal i que a diferència d'altres nens la seva primera paraula va ser aquesta paraula castellana de quatre sil·labes.

• Siddhārtha Gautama, Buda:

Va sortir del ventre de la seva mare parlant i caminant.