Un llibre mai no comença per la primera línia ni acaba amb l'última. Si calgués començar per la primera línia, ningú no podria escriure (per on començar? d'on treure prou forces?). Un llibre comença sempre abans d'haver-se iniciat o després d'haver terminat, sempre va avançat o endarrerit respecte a ell mateix. Comença abans d'haver-se encetat, sense que ningú -i especialment sense que qui l'escriu- sàpiga que ha començat. Parlant en general, els llibres de filosofia comencen tots ells el mateix dia: el dia següent de la mort de Sòcrates. És difícil calcular el temps transcorregut entre la mort de Sòcrates i la redacció del primer diàleg de Plató, lloc de naixement de la filosofia, però quan Plató converteix Sòcrates en protagonista d'aquest primer diàleg escrit assenyala que aquell llibre, lloc de naixement de la filosofia, ja havia començat abans de que comencés a ser escrit, quan Sòcrates encara estava viu o acabava de morir. Des de llavors, es discuteix en va si l'escriptura falseja -i fins a quin punt- aquesta experiència anterior a ella que constitueix el seu inadvertit punt de començament, l'experiència anomenada amb l'expressió "la mort de Sòcrates".
(...)
Vet aquí perquè els llibres de filosofia només poden existir (és a dir, ésser llegits com a tals, i no únicament escrits) allí on es dóna alguna situació diferent de la tirania o de la sofística.
(...)
Vet aquí perquè els llibres de filosofia només poden existir (és a dir, ésser llegits com a tals, i no únicament escrits) allí on es dóna alguna situació diferent de la tirania o de la sofística.
