MELIBEU
Títir, tu ajagut sota cobert d'un faig espaiós, assages cançons boscanes amb la prima caramella. Jo, fites de la pàtria i dolços camps, tot ho abandono; jo fujo de la pàtria. Tu, Títir, a pler sota l'ombra, ensenyes els boscos de repetir els mots: Amaril·lis és bella.
[...]
Aixequem-nos: l'ombra sol ésser malsana per als qui canten; del ginebrer sobretot l'ombra és malsana; són nocives també per a les messes les ombres. Aneu a casa, ja esteu sadolles; l'Estel de la nit ja és aquí; aneu cabretes meves.
[...]
Aixequem-nos: l'ombra sol ésser malsana per als qui canten; del ginebrer sobretot l'ombra és malsana; són nocives també per a les messes les ombres. Aneu a casa, ja esteu sadolles; l'Estel de la nit ja és aquí; aneu cabretes meves.
