Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2001. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2001. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 de novembre del 2011

Philippa Foot. Bondat natural (2001)


Per a bé o per a mal —i molts diran que per a mal—, la intenció explicita d'aquest llibre és proposar una concepció del judici moral molt diferent de la que mantenen la majoria dels filòsofs morals que escriuen actualment. Estic convençuda de que les avaluacions de les intencions i les accions humanes tenen la mateixa estructura conceptual que les avaluacions de les característiques i els comportaments d'altres éssers vius, i que només es poden comprendre en aquests termes. Pretenc mostrar que el mal moral és «un tipus de deficiència natural». La vida serà l'element central en la meva argumentació, i el fet de que una acció o una inclinació humana sigui bona dintre del seu gènere no serà res més que un fet sobre una sèrie de característiques d'un cert tipus d'éssers vius.

[...]

(...) La filosofia moral té a veure amb l'estructura conceptual de certs judicis sobre els éssers humans, que abasten una part important de les activitats humanes. Les reflexions sobre la crueltat amb els animals, o sobre la destrucció per caprici d'éssers vius útils o bellament adaptats, ocupen el seu lloc entre les habituals distincions entre vicis i virtuts. Goethe li va parlar al seu secretari Eckermann sobre un cert cavaller anglès que posseïa un aviari i que es va quedar tan impressionat per la bellesa d'un ocell mort que va ordenar immediatament que matessin i dissequessin la resta. Ni tan sols es pot considerar un crim! I tanmateix alguna cosa anava malament en aquell cavaller.

Philippa Foot. Natural Goodness. Oxford University Press, Oxford, RU, 2001

dilluns, 9 de març del 2009

Doris Lessing. El somni més dolç (2001)


Era un capvespre de principis de tardor, a baix, el carrer era un escenari ple de llumetes grogues que suggerien intimitat, i la gent es començava a recollir per a l'hivern.


[...]


Però la nena no volia que l'agafessin i l'aixequessin, i per això girava sobre si mateix i cantava, només per a ella:
—Sí, el meu Colin, sí, la meva Sophie, sí, i aquest és el meu Johnny, pobrissó, petitó...