Era un capvespre de principis de tardor, a baix, el carrer era un escenari ple de llumetes grogues que suggerien intimitat, i la gent es començava a recollir per a l'hivern.
[...]
Però la nena no volia que l'agafessin i l'aixequessin, i per això girava sobre si mateix i cantava, només per a ella:
—Sí, el meu Colin, sí, la meva Sophie, sí, i aquest és el meu Johnny, pobrissó, petitó...
