ORATIO QVA L. CATILINAM EMISIT IN SENATV HABITA
PRIMER DISCURS CONTRA LUCI CATILINA PRONUNCIAT DAVANT EL SENAT
Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra? quam diu etiam furor iste tuus nos eludet? quem ad finem sese effrenata iactabit audacia?
Fins quan, Catilina, arribaràs a abusar de la nostra paciència? Quan de temps encara es burlarà de nosaltres aquesta bogeria teva? Fins a quin límit es llançarà la teva desenfrenada audàcia?
[...]
Amb aquests presagis, Catilina, -la suprema seguretat de la república, la pesta i la perdició que hi ha dins de tu i la destrucció dels qui s'associaren amb tu en tota mena de crims i parricidis- vés-te'n a aquesta guerra impia i criminal. I tu, Júpiter, que vas ser consagrat per Ròmul amb els mateixos auspicis amb què ho fou aquesta ciutat; tu, que amb tota justícia anomenem el Mantenidor d'aquesta ciutat i de l'imperi, rebutjaràs aquest home i els seus companys dels teus temples i dels dels altres déus, de les cases i de les muralles de la ciutat, i de les vides i hisendes de tots els ciutadans; i els qui odien la gent de bé, els enemics de la pàtria, saltejadors d'Itàlia, lligats entre ells per una aliança de crims i uns tractes impius, els oferiràs en vida i després de morts, als suplicis eterns.
Discurs pronunciat davant el Senat, reunit al temple de Júpiter Estàtor, el 8 de novembre de l'any 63 aC. El dia anterior, Catilina, en una reunió de conjurats s'havia decidit assassinar el cònsol Cicerò com més aviat millor. Avisat, Ciceró evitael perill i convoca els senadors al temple de Júpiter i els exposa totes les temptatives revolucionàries dels dies anteriors. Catilina assisteix a la sessió intenta respondre a les acusacions del cònsol, però rebutjat abandona la sessió i al vespre parteix cap a Etrúria amb els conjurats.
