Sal·lusti. La guerra de Jugurta (s. I aC)

I. És sense raó que el gènere humà es plany de la seva naturalesa, perquè creu que, desvalguda i de curta existència com és, està regida més per l'atzar que per les seves facultats.

[...]

 CXIV. (...) Amb tot, quan es féu saber que la guerra de Numídia s'havia acabat i que Jugurta era conduït encadenat a Roma, Mari, bé que absent, fou elegit cònsol i li fou assignada la província de la Gàl·lia. I, les calendes de gener, cònsol ja, celebrà el seu triomf amb gran pompa. I aleshores les esperances i les forces de la ciutat eren posades en ell.

Títol original: Jugurtha seu Bellum Jugurthinum. Traducció: Joaquim Icart

Ovidi. Les Metamorfosis (8)

LIBER PRIMVS

In noua fert animus mutatas dicere formas
Corpora: di, coeptis, nam uos mutastis et illas,
Adspirate meis primaque ab origine mundi
Ad mea perpetuum deducite tempora carmen!

LLIBRE PRIMER

Em porta l'esperit a dir els canvis de les formes en nous cossos. Oh déus, ja que vosaltres també les heu canviades, afavoriu els meus designis i descabdelleu el meu cant seguidament, des del primer origen del món fins al meu temps.

Traducció d'Adela Mª Trepat i Anna Mª de Saavedra, Fundació Bernat Metge, Barcelona, 1929

PROPERCI, Sext. Elegies (29 aC)

Cynthia prima suis miserum me cepit ocellis,
Contactum nullis ante cupidinibus.

Cíntia fou la primera que em captivà amb els seus dolços ulls, miser de mi, jo que encara no havia estat tocat de cap desig.

Titus Livi. Història de Roma. Llibre I (Segle I)

PREFACI

¿Faré res de profitós escrivint els fets del poble romà des de l'inici de la ciutat? No ho sé. I si ho sabés, no gosaria dir-ho, perquè veig que és un tema tan vell com conegut, i els escriptors nous creuen que aportaran més certesa als fets o que superaran als antics, rudes en l'art d'escriure. (...)

LLIBRE I

En primer lloc, ja consta que, després de conquerir Troia, els aqueus, cruels amb la resta dels troians, es van abstenir d'aplicar qualsevol dret de guerra a dos homes, Eneas i Antènor, tant per un lligam antic d'hospitalitat, com perquè havien estat sempre partidaris de la pau i de retornar Helena.

Plaute. Amfitrió (201)

MERCURI. -- Així com voleu que us asseguri, propici, guanys en el vostre mercadeig, en les compres i en les vendes, i us assisteixi en tota cosa; així com voleu que els afers i comptes meni jo a bon acabament, a l'estranger i en el país, i que amb un bon i abundós guany prosperi contínuament les empreses començades i les que heu de començar; així com voleu que us porti, a vosaltres i a tots els vostres, bones notícies; (...), d'aquesta mateixa manera fareu silenci per a aquesta representació, i semblantment tots sereu, aquí, àrbitres equitables i justos.


[...]


AMFITRIÓ. --Faré tal com tu, Júpiter, manes, i et prego que, les teves prometences, les compleixis. Entraré a veure la meva muller; acomiado el vell Tirèsias. --Ara, espectadors, en honor al suprem Júpiter, aplaudiu ben fort.

Plaute. Asinaria, la comèdia dels ases (212)

EL CAP DE LA COLLA: Presteu-nos atenció, si us plau, espectadors, tot seguit. I que la cosa vagi bé per a mi, i per a aquesta colla, per als seus amos i per als qui l'han llogada. I ara, tu, cridador, fes tot aquest públic orelles.

[...]

EL CAP DE LA COLLA: Aquest vell, si d'amagat de la muller s'ha donat un gust, no ha fet res de nou ni d'extraordinari, ni de diferent del que els altres solen fer.

Ningú no és d'un natural tan rígid, ni d'un pit tan ferm que, quan se'n presenta ocasió, no es doni bona vida. Ara, si voleu intercedir perquè aquest vell no sigui aporrinat, ens pensem que podreu aconseguir-ho, si aplaudiu ben fort.

Suetoni. Vides dels dotze cèsars (segle I)

Llibre tercer

TIBERI

La família patrícia dels Claudis -que també n'hi hagué una altra de plebea, no pas menor en poder i prestigi- era originària de Regíl·lum, vila dels sabins.

[...]

Amb aquest testament instituí hereus, per parts iguals, Gai i Tiberi, néts seus, el primer per Germànic i el segon per Drusus, i els subrogà per hereus l'un i l'altre; també atorgà llegats a moltes persones, entre elles les verges Vestals, i així mateix a tots els soldats i a la plebs de Roma, cap per cap, i encara, separadament, als regidors dels barris.

* * *



Llibre quart

CALÍGULA

Germànic, pare de G. Cèsar, fill de Drusus i d'Antònia la Menor, adoptat pel seu oncle patern Tiberi, exercí la qüestura cinc anys abans del que permetien les lleis, i després, tot seguit, el consolat; fou enviat a l'exèrcit de Germània, i quan, anunciada la defunció d'August, les legions pertinaçment es resistien totes a reconèixer Tiberi per emperador, i li oferiren a ell el govern de l'Estat, no pot dir-se ben bé si fou més per la seva pietat filial o per la seva fermesa d'esperit que les va dominar; després, quan va ésser vençut l'enemic, obtingué el triomf.


[...]


Si més no, hom observà i féu notar de seguida que tots els cèsars que havien portat el prenom de Gai havien estat occits pel ferro, a partir ja d'aquell que havia estat assassinat en temps de Cinna.

M. Tul·li Ciceró. Primera catilinària (63 aC)

ORATIO QVA L. CATILINAM EMISIT IN SENATV HABITA

PRIMER DISCURS CONTRA LUCI CATILINA PRONUNCIAT DAVANT EL SENAT

Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra? quam diu etiam furor iste tuus nos eludet? quem ad finem sese effrenata iactabit audacia?

Fins quan, Catilina, arribaràs a abusar de la nostra paciència? Quan de temps encara es burlarà de nosaltres aquesta bogeria teva? Fins a quin límit es llançarà la teva desenfrenada audàcia?

[...]


Amb aquests presagis, Catilina, -la suprema seguretat de la república, la pesta i la perdició que hi ha dins de tu i la destrucció dels qui s'associaren amb tu en tota mena de crims i parricidis- vés-te'n a aquesta guerra impia i criminal. I tu, Júpiter, que vas ser consagrat per Ròmul amb els mateixos auspicis amb què ho fou aquesta ciutat; tu, que amb tota justícia anomenem el Mantenidor d'aquesta ciutat i de l'imperi, rebutjaràs aquest home i els seus companys dels teus temples i dels dels altres déus, de les cases i de les muralles de la ciutat, i de les vides i hisendes de tots els ciutadans; i els qui odien la gent de bé, els enemics de la pàtria, saltejadors d'Itàlia, lligats entre ells per una aliança de crims i uns tractes impius, els oferiràs en vida i després de morts, als suplicis eterns.

Discurs pronunciat davant el Senat, reunit al temple de Júpiter Estàtor, el 8 de novembre de l'any 63 aC. El dia anterior, Catilina, en una reunió de conjurats s'havia decidit assassinar el cònsol Cicerò com més aviat millor. Avisat, Ciceró evitael perill i convoca els senadors al temple de Júpiter i els exposa totes les temptatives revolucionàries dels dies anteriors. Catilina assisteix a la sessió intenta respondre a les acusacions del cònsol, però rebutjat abandona la sessió i al vespre parteix cap a Etrúria amb els conjurats.

Sèneca. De la providència (s. I)

M'has preguntat, Lucili, com s'explica que, sent el món governat per una providència, s'esdevinguin tants de mals als homes bons.


[...]


Allò mateix que s'en diu morir, és a dir, la separació d'ànima i cos, és tan breu, que la seva rapidesa ho fa insensible. Sia que un nus us escanyi, o que l'aigua us ofegui, o que us trenqueu el cap caient damunt la pedra dura, sia que engoliu foc per tallar-vos la respiració, sia com sia, la mort és ràpida. No us avergonyiu de témer tant de temps això que passa tan de pressa?

Sèneca. De la vida benaurada (s. I)

Tots els homes, germà Gal·lió, volen viure feliços, però per veure què és això que fa benaurada la vida, tenen la vista entelada.

(Incipit Ad Gallionem De uita beat: "Viuere, Gallio frater, omnes beate uolunt")

[...]


Però què he dit? No és veritat que ara mateix -per més que poc ho sentiu- un torb envolta i fa rodolar les vostres ànimes, que defugen i cerquen les mateixes coses, i ara són aixecades a les més grans alçàries, ara esclafades contra terra?...

El restant d'aquest diàleg manca en els còdexs.

Sèneca. De la brevetat de la vida (s. I)

La major part dels mortals, paulí, es queixa de la malignitat de la naturalesa en haver-nos engendrat per un temps tan breu, perquè aquest espai que ens és donat tan veloçment i ràpidament decorre, que, exceptuats molt pocs, els altres són privats de la vida quan tot just s'hi preparen. I no és sols la turba i el vulgar imprudent que gemeguen d'això que ells creuen un mal comú; també dels barons més il·lustres aquest sentiment ha provocat les queixes. D'aquí ve aquella exclamació del príncep dels metges. "La vida és breu, l'art és llarga".

(Incipit ad Paulinum De breuitate uitae: "Maior pars mortalium, Pauline, de naturae malignitate conqueritur".)

[...]


Ningú no té la mort en perspectiva, tothom allarga molt les seves esperances. Alguns arrangen fins aquelles coses que són més enllà de la vida: la construcció de grandiosos sepulcres, la dedicació de monuments públics, les fúnebres ofrenes i els funerals fastuosos. Però, a fe meva, els funerals d'aquests homes s'haurien de fer, com si haguessin viscut molt poc, a la claror de blandons i antorxes (com es fa en els funerals dels infants).

(L. A. Senecae. Ad Paulinum De breuitate uitae explicit)

CATUL. Carmina (Segle I aC)

Cui dono lepidum nouum libellum
arida modo pumice expolitum?

(A qui dedico aquest bonic llibret nou, acabat de polir amb l'asprosa pedra tosca?)