Philippa Foot. Bondat natural (2001)

Per a bé o per a mal —i molts diran que per a mal—, la intenció explicita d'aquest llibre és proposar una concepció del judici moral molt diferent de la que mantenen la majoria dels filòsofs morals que escriuen actualment. Estic convençuda de que les avaluacions de les intencions i les accions humanes tenen la mateixa estructura conceptual que les avaluacions de les característiques i els comportaments d'altres éssers vius, i que només es poden comprendre en aquests termes. Pretenc mostrar que el mal moral és «un tipus de deficiència natural». La vida serà l'element central en la meva argumentació, i el fet de que una acció o una inclinació humana sigui bona dintre del seu gènere no serà res més que un fet sobre una sèrie de característiques d'un cert tipus d'éssers vius.

[...]

(...) La filosofia moral té a veure amb l'estructura conceptual de certs judicis sobre els éssers humans, que abasten una part important de les activitats humanes. Les reflexions sobre la crueltat amb els animals, o sobre la destrucció per caprici d'éssers vius útils o bellament adaptats, ocupen el seu lloc entre les habituals distincions entre vicis i virtuts. Goethe li va parlar al seu secretari Eckermann sobre un cert cavaller anglès que posseïa un aviari i que es va quedar tan impressionat per la bellesa d'un ocell mort que va ordenar immediatament que matessin i dissequessin la resta. Ni tan sols es pot considerar un crim! I tanmateix alguna cosa anava malament en aquell cavaller.

Philippa Foot. Natural Goodness. Oxford University Press, Oxford, RU, 2001

Tony Judt. El món no se'n surt. Un tractat sobre els malestars del present (2010) (Ill Fares The Land)

INTRODUCCIÓ

Una guia per als perplexos

Hi ha alguna cosa decididament errada amb la manera com vivim avui dia. Durant trenta anys hem convertit en virtut la recerca de l'interès material: de fet, aquesta recerca és tot el que queda del nostre sentit de voluntat col·lectiva. Sabem el que costen les coses, però no tenim ni idea d'allò que valen. Davant d'una resolució judicial o d'una determinada legislació ja no preguntem: ¿Són bones? ¡Són justes? ¿Estan bé? ¿Contribuiran a fer una societat o un món millors? Les preguntes polítiques acostumaven a ser d'aquesta mena, per bé que les seves respostes no fossin fàcils. Hem d'aprendre a formular-les una altra vegada.


[...]

CONCLUSIÓ: QUÈ VIU I QUÈ HA MORT EN LA SOCIALDEMOCRÀCIA

(...)

En escriure aquest llibre, espero haver ofert una mica d'orientació a aquells -sobretot, els joves- que miren d'articular les seves objeccions a la nostra manera de viure. Però això no és tot. Com a ciutadans d'una societat lliure, tenim el deure de mirar críticament el món. I si pensem que sabem què és allò que no rutlla, hem d'actuar segons aquest coneixement. Fins ara, els filòsofs -com bé sap tothom- només han interpretat el món de diverses maneres; la qüestió és canviar-lo.

(Traducció de Miquel Izquierdo)

Stéphane Hessel. Indigneu-vos! (2011)

Noranta-tres anys. És ben bé l'última etapa. El final ja no és gaire lluny. Quina sort poder-los aprofitar per recordar el que ha fet de fonament al meu compromís polític: els anys de resistència i el programa elaborat fa setanta anys pel Consell Nacional de la Resistència!

[...]


No, aquesta amenaça (la barbàrie feixista) no ha desaparegut del tot. De la mateixa manera, continuem apel·lant a "una veritable insurrecció pacífica contra els mitjans de comunicació de masses que només proposen com a horitzó per a la nostra joventut el consum de masses, el menyspreu pels més febles i per la cultura, l'amnèsia generalitzada i la competició a ultrança de tots contra tots".
A aquells i aquelles que faran el segle XXI els diem amb tot el nostre afecte:

"CREAR ÉS RESISTIR.
RESISTIR ÉS CREAR".

Sèneca. De la providència (s. I)

M'has preguntat, Lucili, com s'explica que, sent el món governat per una providència, s'esdevinguin tants de mals als homes bons.


[...]


Allò mateix que s'en diu morir, és a dir, la separació d'ànima i cos, és tan breu, que la seva rapidesa ho fa insensible. Sia que un nus us escanyi, o que l'aigua us ofegui, o que us trenqueu el cap caient damunt la pedra dura, sia que engoliu foc per tallar-vos la respiració, sia com sia, la mort és ràpida. No us avergonyiu de témer tant de temps això que passa tan de pressa?

Sèneca. De la vida benaurada (s. I)

Tots els homes, germà Gal·lió, volen viure feliços, però per veure què és això que fa benaurada la vida, tenen la vista entelada.

(Incipit Ad Gallionem De uita beat: "Viuere, Gallio frater, omnes beate uolunt")

[...]


Però què he dit? No és veritat que ara mateix -per més que poc ho sentiu- un torb envolta i fa rodolar les vostres ànimes, que defugen i cerquen les mateixes coses, i ara són aixecades a les més grans alçàries, ara esclafades contra terra?...

El restant d'aquest diàleg manca en els còdexs.

Sèneca. De la brevetat de la vida (s. I)

La major part dels mortals, paulí, es queixa de la malignitat de la naturalesa en haver-nos engendrat per un temps tan breu, perquè aquest espai que ens és donat tan veloçment i ràpidament decorre, que, exceptuats molt pocs, els altres són privats de la vida quan tot just s'hi preparen. I no és sols la turba i el vulgar imprudent que gemeguen d'això que ells creuen un mal comú; també dels barons més il·lustres aquest sentiment ha provocat les queixes. D'aquí ve aquella exclamació del príncep dels metges. "La vida és breu, l'art és llarga".

(Incipit ad Paulinum De breuitate uitae: "Maior pars mortalium, Pauline, de naturae malignitate conqueritur".)

[...]


Ningú no té la mort en perspectiva, tothom allarga molt les seves esperances. Alguns arrangen fins aquelles coses que són més enllà de la vida: la construcció de grandiosos sepulcres, la dedicació de monuments públics, les fúnebres ofrenes i els funerals fastuosos. Però, a fe meva, els funerals d'aquests homes s'haurien de fer, com si haguessin viscut molt poc, a la claror de blandons i antorxes (com es fa en els funerals dels infants).

(L. A. Senecae. Ad Paulinum De breuitate uitae explicit)

Epicur. Carta a Meneceu (segle III aC)

Que ningú pel fet de ser jove no dubti a filosofar, ni per haver arribat a la vellesa no es cansi de filosofar. Perquè, per assolir la salut de l'ànima, mai no s'és massa jove, ni massa vell.

Qui diu que encara no li ha arribat l'hora, o que ja li ha passat el temps de filosofar, és com qui diu que encara no li ha arribat el moment per a la felicitat, o bé que ja li ha fugit. Per tant, han de filosofar el jove i el vell. El vell perquè tot envellint es mantingui jove de felicitat gràcies als records passats. El jove perquè pugui ser alhora jove i vell, per la seva impertorbabilitat enfront del futur. Ens cal meditar, doncs, sobre les coses que ens reporten felicitat, ja que si posseïm la felicitat ho tenim tot, i si ens manca la felicitat fem tots els possibles per posseir-la.

(...)

Totes aquestes coses i d'altres semblants, medita-les i exercita-les dia i nit en el teu interior i en companyia d'algú que se t'assembli i mai, tant despert com en somnis, la teva ànima no patirà torbació, sinó que, ben al contrari, viuràs com un déu entre els homes. Perquè no s'assembla gens a un mortal l'ésser humà que viu entre béns que no moren.

George Edward Moore. Principia Ethica (1903)

És molt fàcil assenyalar alguns dels nostres judicis quotidians, la veritat dels quals concerneix, sens dubte l’ètica. Sempre que diem, «en tal és un bon home», o «aquell individu és un bergant»; sempre que preguntem, «¿què hauria de fer?», «¿és erroni que faci això?»; sempre que aventurem observacions com «la temprança és una virtut i l’embriaguesa un vici», li correspon indubtablement a l’ètica discutir qüestions i afirmacions semblants i argüir quina és la resposta vertadera quan preguntem què és correcte de fer, i raonar per què pensem que allò que declarem del caràcter de les persones o de la moralitat de les accions és vertader o fals. En la gran majoria dels casos quan fem declaracions que enclouen algun dels termes «virtut», «vici», «deure», «correcte», «hauria de», «bo», «dolent», emetem judicis ètics, i si desitgem discutir la seva veritat discutirem un tema ètic.