Cohèlet. Eclesiastès (Segle III aC)

Reflexions de Cohèlet, fill de David i rei a Jerusalem

Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
tot és efímer, tot és en va.

(La mateixa paraula traduïda en aquest verset per vanitat, efímer i en va; en sentit literal significa "cop de vent", "buf", "alè", i generalment s'aplica, en sentit figurat, a tot allò que és efímer, caduc, o bé a allò que és fútil, inútil o decebedor. Matayotes matayotetos kai panta matayotes. Vanitas vanitatis et omnia vanitas. Vanity of vanities, says the Preacher, vanity of vanities! All is vanity.)

Què en treu l'home
de tots els treballs
amb què s'afanya sota el sol?

(Eclesiastès, 1, 1-3)

[...]

Final de l'obra. Ja ho has sentit tot. Reverencia Déu i guarda els seus manaments: això vol dir ser home.
Déu jutjarà totes les accions, per amagades que siguin, tant les bones com les dolentes.

(Eclesiastès, 12, 13-14)

Llibre d'Ester (s. II aC)

Era en temps de Xerxes, aquell que regnava sobre cent vint-i-set províncies des de l'Índia fins a Etiòpia, quan ja havia pres possessió del seu tron a la ciutadella de Susa.

[...]

Mardoqueu, el jueu, era, en efecte, el segon després del rei Xerxes i era molt considerat entre els altres jueus. Tots els seus germans l'apreciaven: sempre havia procurat el bé del seu poble i havia augurat la pau a tots els del seu llinatge.

Evangeli segons Joan (darrers anys del segle I)

Al principi existia
el qui és la Paraula.
La Paraula estava amb Déu
i la Paraula era Déu.
Ell estava amb Déu al principi.
Per ell tot ha vingut a l'existència,
i res no hi ha vingut sense ell.
En ell hi havia la vida,
i la vida era la llum dels homes.
La llum resplendeix en la foscor,
i la foscor no ha pogut ofegar-la.

(...)


Jesús va fer encara moltes altres coses. I si algú volgués escriure-les una per una, em sembla que els llibres que es podrien escriure no cabrien en el món sencer.

Gènesi, 1, 1-5

Quan Déu va començar a crear el cel i la terra, la terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l'oceà, i un vent huracanat planava sobre les aigües.

Déu digué:

- Que existeixi la llum.

I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit.

Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia.