Philippa Foot. Bondat natural (2001)

Per a bé o per a mal —i molts diran que per a mal—, la intenció explicita d'aquest llibre és proposar una concepció del judici moral molt diferent de la que mantenen la majoria dels filòsofs morals que escriuen actualment. Estic convençuda de que les avaluacions de les intencions i les accions humanes tenen la mateixa estructura conceptual que les avaluacions de les característiques i els comportaments d'altres éssers vius, i que només es poden comprendre en aquests termes. Pretenc mostrar que el mal moral és «un tipus de deficiència natural». La vida serà l'element central en la meva argumentació, i el fet de que una acció o una inclinació humana sigui bona dintre del seu gènere no serà res més que un fet sobre una sèrie de característiques d'un cert tipus d'éssers vius.

[...]

(...) La filosofia moral té a veure amb l'estructura conceptual de certs judicis sobre els éssers humans, que abasten una part important de les activitats humanes. Les reflexions sobre la crueltat amb els animals, o sobre la destrucció per caprici d'éssers vius útils o bellament adaptats, ocupen el seu lloc entre les habituals distincions entre vicis i virtuts. Goethe li va parlar al seu secretari Eckermann sobre un cert cavaller anglès que posseïa un aviari i que es va quedar tan impressionat per la bellesa d'un ocell mort que va ordenar immediatament que matessin i dissequessin la resta. Ni tan sols es pot considerar un crim! I tanmateix alguna cosa anava malament en aquell cavaller.

Philippa Foot. Natural Goodness. Oxford University Press, Oxford, RU, 2001

Ferran Torrent. Ombres en la nit (2011)

Hi ha destins que no hauries pogut imaginar i vides impossibles de somiar. Santiago Cortés venia d’un malson: Dachau. Ben mirat, el seu malson tenia l’origen, en part, fins i tot abans de nàixer. Era gitano i valencià, havia militat al Partit Comunista espanyol, era l’any 1947, era, si fa no fa, incompatible amb la vida. Si escorcollava en la memòria tan sols trobava un bon succés. De família indigent, es veié obligat a treballar des dels deu anys. Va aprendre l’ofici de fuster amb el senyor Antoni Sospedra, republicà fervorós, gràcies al qual arribà a ser un bon ebenista, i justament això li evità la mort. Es féu útil per als nazis, i, a més, en el recompte macabre de l’extermini, els gitanos estaven un graó per sota dels jueus.

Thomas Bernhard, El nebot de Wittgenstein (1982)

El mil nou-cents seixanta-set, a la Baumgartnerhöhe estant, una de les monges infermeres que treballava al pavelló Hermann, sempre indefalliblement activa, va posar-me damunt el llit la meva Verstörung, just acabada de sortir, i que jo havia escrit un any abans a Brussel·les, al número 60 de la rue de la Croix; però no vaig tenir força per agafar el llibre amb la mà, ja que no feia sinó uns pocs minuts que m'havia despertat de la narcosi de moltes hores en què m'havien sumit els metges que m'havien obert el coll per tal d'extirpar de la meva caixa toràcica un tumor gros com un puny. (...)


[…]


(...) Jau, diuen, al cementiri central de Viena. La seva tomba, encara no l'he visitada avui.

Títol original: Wittgensteins Neffe. Eine FreundschaftTraducció: Josep Murgades

Ramon Llull. Llibre de meravelles (1289)

En tristícia e en llanguiment estava un hom en estranya terra, e fortment se meravellava de les gents d’aquest món, com tan poc coneixien e amaven Déu...

Herman Melville. Bartleby, l'escrivent (1853)

Sóc un home més aviat gran. Aquests darrers trenta anys, la naturalesa de les meves activitats m'ha posat en un contacte més estret que no és habitual amb una mena de gent podríem dir-ne interessant i una mica singular, de la qual fins ara, que jo sàpiga, no s'ha escrit ben res: em refereixo als passants o escrivents. (...)

[…]


Ah, Bartleby! Ah, humanitat!

Títol original: Bartleby the Scrivener

Jordi Pujol. Memòries. Temps de construir (1980-1993) (2009)

1
SOM-HI!

"Senyores i senyors diputats i en nom seu, poble de Catalunya: els proposo que, plegats, construïm Catalunya. És l'hora de fer-ho. Som-hi!".


(...)


(...) S'acosta un moment prometedor. El moment de poder posar en pràctica l'eslògan amb el qual vam anar a les eleccions generals que van llevar la majoria al PSOE: "Ara decidirem".

Sebastià Juan Arbó. Camins de nit (1935)

I roda com un somni aparegut en ple dia

Ésquil, Agamèmnon

Una tarda llunyana, feia ja molts anys, va córrer la veu que apareixia un senyal al cel. Les gents, al capvespre, varen córrer de totes bandes i s'aplegaren a l'esplanada de les Quintanes guaitant amb inquietud a l'horitzó.

[...]

(...) A Marina, li semblava com si tingués cent fills i un mateix perill els amenacés tots cent.