Arquimedes. Mètode sobre els teoremes mecànics (s. III aC)

Arquimedes saluda Eratòstenes.

Fa temps vaig enviar-te alguns teoremes que havia descobert; te n'exposava els enunciats i t'invitava a trobar-ne les demostracions que aleshores no vaig indicar-te; els enunciats dels teoremes enviats eren els següents:

Del primer, si en un prisma recte que té per base un paral·lelogram s'inscriu un cilindre que té les bases en els paral·lelograms oposats i els costats sobre els plans restants del prisma, i si es traça un pla pel centre del cercle que és la base del cilindre i per un costat del quadrat situat en el pla oposat, aleshores el pla traçat separarà del cilindre un segment limitat per la superfície del cilindre i per dos plans; un d'ells és el que s'ha traçat, i l'altre, on és la base del cilindre; la superfície és la compresa entre els dos plans citats; i el segment separat del cilindre és la sisena part del prisma sencer.

Steven Shapin. The Scientific Revolution (1996)

La Revolució científica: història d'un terme

La Revolució científica mai no va existir, i aquest llibre tracta d'ella. Fa algun temps, quan el món acadèmic oferia més certesa i era més còmode, els historiadors van anunciar l'existència real d'un esdeveniment coherent, turbulent i culminant que, essencialment i irrevocablement, va canviar el que se sabia del món natural i de la manera com s'aconseguia el coneixement correcte d'aquest món. Va ser el moment en què el món es va fer modern; va ser una Cosa Bona que va ocórrer en algun moment del període que va des de finals del segle xvi fins a començaments del segle xviii.

[...]


La ciència continuarà sent el que sigui —certament el cos de coneixement més fiable que tenim— amb independència que les històries que ens parlen sobre el seu desenvolupament històric i les seves relacions socials siguin exactes o no. La ciència continua sent també el component més respectable de la nostra cultura. Dubto molt que la ciència necessiti una defensa que consisteixi a perpetuar faules i mites que són bunyols inventats amb la finalitat de ressaltar el seu valor. Fer això seria, realment, la negació final del llegat cultural de la Revolució científica.

Josh Bazell. Esquivant la mort (2009)

Vaig cap a la feina i m'aturo per mirar un colom i una rata que es barallen sobre la neu, quan un malparit va i prova de robar-me! Naturalment hi ha una pistola pel mig. Em ve pel darrere i me l'enganxa al clatell. És freda, i de fet dóna una mica de gustet, com si hagués encertat un punt d'acupressió.

Mikkel Birkegaard, Els llibres de Luca (2007)

El desig de Luca Campelli de morir envoltat pels seus estimats llibres es va complir un vespre d'octubre cap al tard.

Harper Lee. Matar un rossinyol (1960)

Quan li faltava poc per complir tretze anys, el meu germà, en Jem, es va trencar malament el braç a l'altura del colze. Quan el va tenir curat, i li va passar la por de no poder tornar a jugar més a futbol americà, pràcticament va deixar de pensar-hi. Tenia el braç esquerre una mica més curt que el dret; quan estava parat o caminava, el dors de la mà li quedava en angle recte respecte al cos, i el dit gros paral·lel a la cuixa. Però tant se li'n donava, mentre pogués passar i xutar.

[...]

Vaig notar-me les seves mans sota la barbeta, posant-me bé la gira del llençol i acotxant-me.

--La majoria de la gent és bona persona, Scout, quan al final els descobreixes.

Va apagar el llum i se'n va anar a l'habitació d'en Jem. Segur que s'hi passaria tota la nit, i que hi seria quan en Jem es despertés al matí.

Teòcrit. Idil·lis I (s. III aC)

Tirsis o la cançó

TIRSIS: És dolç, oh cabrer, l'arpegi d'aquest pi que es dreça prop de la font; i tu també fas sonar amb dolcesa el teu flabiol. Després de Pan t'emportaràs el premi. Si ell pren el cabrit banyut, la cabra serà teva; si ell s'emporta, en premi, la cabra, a les teves mans vindrà la cabreta; que la cabreta té una carn molt bona, mentre no arriba el moment de munyir-la.

PROPERCI, Sext. Elegies (29 aC)

Cynthia prima suis miserum me cepit ocellis,
Contactum nullis ante cupidinibus.

Cíntia fou la primera que em captivà amb els seus dolços ulls, miser de mi, jo que encara no havia estat tocat de cap desig.