dijous, 4 de desembre del 2008

Luis Vélez de Guevara. El diablo cojuelo (1641)

Tranco primero

Daban en Madrid, por los fines de julio, las once de la noche en punto, hora menguada para las calles, y, por faltar la luna, juridición y término redondo de todo requiebro lechuzo y patarata de la muerte.

[...]


Con que da fin esta novela, y su dueño gracias a Dios porque le sacó della con bien, suplicando a quien la leyere que se entretenga y no se pudra en su leyenda, y verá qué bien se halla.

Xavier Benguerel. El testament (1955)

En Josep es mulla un dit amb saliva. Ensonyat, rondinaire, s'unta la picada d'un mosquit, a la galta. Mig obre un ull, la flama trèmula d'un ciri li fereix la retina.
—¡Ara rai, que ja és mort!
Sent una lleugera esgarrifança. Després, indiferent, s'acomoda de nou en la vella butaca i es torna a adormir.

[...]


Ballen davant de Déu i els homes. Fora del temps i de l'espai. Ballen mentre es miren als ulls, en silenci, i s'allunyen per sempre en aquella nit excepcional, sense edat, sense història.

Barcelona, desembre 1954

Llorenç Villalonga. Bearn (1961)

Sota la influència de Faust

Suposat que mai no arribaré a venir a Bearn, et diré que es tracta d'una possessió de muntanya situada prop d'un llogarret d'unes quatre-centes ànimes que s'anomena, també, Bearn. S'ignora si la possessió prengué el nom del poble o si fou el poble que rebé el nom de la finca.


[...]


Record, com si fos ara, el to de les seves paraules.
—L'existència de Vossa Mercè ha estat bella, malgrat els seus errors. Demani contritament perdó...
—Mira —interrompé incorporant-se—, m'acús d'haver tengut enveja d'en Jacob Collere.
Vacil·là i el vaig sostenir. Era mort.

Stendhal. La cartoixa de Parma (1839)


Milà, l'any 1796


El 15 de maig de 1796, el general Bonaparte va entrar a Milà encapçalant aquell exèrcit de jovent que acabava de passar el pont de Lodi i d'ensenyar al món que, després de tants segles, Cèsar i Alexandre tenien un successor.


[...]


Les presons de Parma eren buides, el comte immensament ric, Ernest Vadorat pels seus súbdits, que en comparaven el regiment amb el dels grans ducs de Toscana.

TO THE HAPPY FEW

((A les ànimes sensibles; Als pocs feliços; A la feliç minoria))

dimecres, 19 de novembre del 2008

Llibre d'Ester (s. II aC)


Era en temps de Xerxes, aquell que regnava sobre cent vint-i-set províncies des de l'Índia fins a Etiòpia, quan ja havia pres possessió del seu tron a la ciutadella de Susa.


[...]

Mardoqueu, el jueu, era, en efecte, el segon després del rei Xerxes i era molt considerat entre els altres jueus. Tots els seus germans l'apreciaven: sempre havia procurat el bé del seu poble i havia augurat la pau a tots els del seu llinatge.

Azorín. Lope en silueta (1935)


Autobiografía
Un visitante recorre un manicomio y pregunta a un loquero sobre los diversos locos que ve.
Señalando a uno, dice:
—¿Y éste quién es?
El loquero contesta:
Belardo fué su nombre.
Escribe versos y es del mundo fábula
con los varios sucesos de su vida;
aunque algunos le miran que merecen
este mismo lugar con mejor título.
(Los locos de Valencia, III.)
[...]

las dos conclusiones a que hemos arribado son las siguientes:
1ª Es más fácil escribir versos claros que versos oscuros.
2ª Es más fácil comentar los versos oscuros que los versos claros.
[...] A las dos conclusiones enunciadas, hemos de añadir, en fin de cuentas, una tercera. Y es ésta:
3ª Para comentar a un poeta, se necesita ser poeta.
Y se ha acabado la exégesis de la exégesis.

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Eduardo Mendoza. El asombroso viaje de Pomponio Flato (2008)

Que los dioses te guarden, Fabio, de esta plaga, pues de todas las formas de purificar el cuerpo que el hado nos envía, la diarrea es la más pertinaz y diligente. (...)


[...]


Sea lo que sea, en definitiva poco importa porque sólo esto tengo por cierto: que dentro de unos años será como si nada hubiera existido, y nadie se acordará de Jesús, María y José, como nadie se acordará de mí, ni de ti, Fabio, pues todo decae, desaparece y se pierde en el olvido, salvo la grandeza inmarcesible de Roma.