Sòfocles. Edip Rei (426 aC)

EDIP. Infants, jove nissaga del nostre Cadmos antic, ¿què feu aquí, en aquesta postura, tan afanyosos, coronats de rams suplicants? La ciutat mentrestant és plena de fumeres d'encens, plena de peans i de planys. Això, jo no he cregut haver-ho de saber per missatgers, fills meus, i he vingut aquí jo mateix, jo, Edip -Edip que té un nom per a tothom il·lustre. Vejam, bon vell, explica't: t'escau, pels anys, que portis la paraula. ¿En quina actitud sou aquí? ¿És por, és un desig? Estigues segur que us vull donar ajuda. ben de mal adolorar seria, si no em commogués de veure-us així de genolls.


[...]


EL CORIFEU. Habitants de Tebes, la meva pàtria, mireu: aquell Edip, aquell expert en enigmes famosos, que era un home tan poderós, del qual ningú de la ciutat no podia contemplar la sort sense enveja, vegeu avui a quina maror d'esfereïdora desgràcia ha fet cap! De manera que, ningú que sigui mortal, considerem el seu darrer dia per proclamar-lo feliç; guardem-nos de fer-ho fins que hagi passat el terme de la seva vida sense haver sofert una pena.

Llort (1966). La imperfecció de les bombolles (2009)

Mai no ha tecleat la paraula Fin al final de cap de les novel·les que ha escrit. Que s'ha acabat és prou evident, no cal afegir-hi res més. Seria redundant. Tampoc no ha escrit mai el nom d'una poblacióº ni una data final, al final de res, ni de novel·les, ni de cartes personals, ni dels diaris íntims que no ha escrit mai. Pedanteries. Records d'unes històries miserables que pretenem universals. Sals. Sals de bany. S'aixeca decidida a omplir la banyera amb aigua ben calenta. No té sals, però té sang.

º O més d'una població, com fan alguns, i encara millor si pertanyen a geografies exòtiques. O més d'una data, la d'inici i la de final, per deixar constància de quants anys hi han invertit o, més sovint, per demostrar els pocs mesos que els calen per escriure una oba com la que el lector acaba de llegir. O un tot concret: Bombai, estiu del 2003, com qui data una diapositiva, fent evident que quan tothom -en una societat capitalista- aprofita l'estiu, les preceptves i desitjades i suposades i habituals vacances per descasar, ells/elles/SPM escriuen sense descans, pel bé del país, de la cultura i de la glòria personal (sempre en un hipòcrita darrer terme). Fins i tot n'ha vist algun cas amb l'hoa afegida! (Barcelona, 12 de desembre del 2005, 10.25 de la nit). I per què no descriuen l'estat genital en el moment de donar per acabat l'escrit que sigui? Els graus d'inclinació que ha ssolit l'erecció incontenible, d'una tibantor moradenca, amb què rubriquen la data, el lloc i fins i tot l'hora, o els graus centígrades a què està la humitat, el flux que brolla d'una vulva que pica de llavis i exclama "bravo, bravo"?

President Companys. Últimes paraules (15/10/1940)

Eurípides. Alcestis (438 aC)

APOL·LO. -- Casal d'Admet, on jo, tot un déu, vaig haver d'acceptar la taula dels jornalers. Zeus en fou culpable per haver matat el meu fill Asclepi, clavant-li el llamp en mig del pit. Aleshores jo, endut per la ira, vaig matar els Ciclops, forjadors de la flama de Zeus. I el meu pare, en càstig, m'obligà a servir a la llar d'un mortal. Vaig venir, doncs, en aquesta terra i pasturava els bous del meu hoste; i fins al dia d'avui he protegit aquesta casa. Perquè jo, que sóc sant, vaig topar un sant baró, el fill de Feres, a qui vaig salvar la vida enganyant les Moires. Aquestes dees m'havien promès que Admet es lliuraria de la mort imminent si enviava als déus de baix un altre difunt al seu lloc. A tots els seus va acudir, i provar -al seu pare i a l'anciana mare que el dugué al món- però no va trobar ningú, llevat de la seva esposa, que morint per ell volgués deixar la llum del sol. I ara, ella, dintre el casal, recolzada als seus braços, està agonitzant. Perquè el dia d'avui està fixat perquè mori i deixi la vida. Quant a mi -per tal que la sutzura no em sorprengui a dins- abandono aquesta mansió, el meu més estimat aixopluc.

[...]

COR. -- Innúmers són els aspectes de la divinitat. Sovint, els déus obren contra el que s'esperava; a vegades, el presumible no s'acompleix, d'altres, el déu troba un camí a l'inesperat. Així ha succeït en aquest cas.

Titus Livi. Història de Roma. Llibre I (Segle I)

PREFACI

¿Faré res de profitós escrivint els fets del poble romà des de l'inici de la ciutat? No ho sé. I si ho sabés, no gosaria dir-ho, perquè veig que és un tema tan vell com conegut, i els escriptors nous creuen que aportaran més certesa als fets o que superaran als antics, rudes en l'art d'escriure. (...)

LLIBRE I

En primer lloc, ja consta que, després de conquerir Troia, els aqueus, cruels amb la resta dels troians, es van abstenir d'aplicar qualsevol dret de guerra a dos homes, Eneas i Antènor, tant per un lligam antic d'hospitalitat, com perquè havien estat sempre partidaris de la pau i de retornar Helena.

Abel Cutillas. La mort de Miquel Bauçà (2009)

Si néixer és començar a morir, Miquel Bauçà va començar a morir el set de febrer de l'any 1940, l'any del drac en el calendari xinès. Els anys immediatament anteriors, un munt de compatriotes seus havien perdut la vida a la Guerra Civil. Educat i respectuós, va deixar que tota aquella gent acabés de morir per començar ell.

Heròdot. Història (Segle V aC)

Això és l'exposició dels resultats de la recerca d'Heròdt d'Halicarnàs, feta perquè amb el temps no es perdi el record dels fets, grans i admirables, duts a terme tant pels grecs com pels bàrbars, però més encara perquè se sàpiguen les causes que els induïren a fer-se la guerra.