diumenge, 31 de maig del 2009

Titus Livi. Història de Roma. Llibre I (Segle I)

PREFACI

¿Faré res de profitós escrivint els fets del poble romà des de l'inici de la ciutat? No ho sé. I si ho sabés, no gosaria dir-ho, perquè veig que és un tema tan vell com conegut, i els escriptors nous creuen que aportaran més certesa als fets o que superaran als antics, rudes en l'art d'escriure. (...)


LLIBRE I


En primer lloc, ja consta que, després de conquerir Troia, els aqueus, cruels amb la resta dels troians, es van abstenir d'aplicar qualsevol dret de guerra a dos homes, Eneas i Antènor, tant per un lligam antic d'hospitalitat, com perquè havien estat sempre partidaris de la pau i de retornar Helena.

dimecres, 13 de maig del 2009

Abel Cutillas. La mort de Miquel Bauçà (2009)

Si néixer és començar a morir, Miquel Bauçà va començar a morir el set de febrer de l'any 1940, l'any del drac en el calendari xinès. Els anys immediatament anteriors, un munt de compatriotes seus havien perdut la vida a la Guerra Civil. Educat i respectuós, va deixar que tota aquella gent acabés de morir per començar ell.

Heròdot. Història (Segle V aC)

Això és l'exposició dels resultats de la recerca d'Heròdt d'Halicarnàs, feta perquè amb el temps no es perdi el record dels fets, grans i admirables, duts a terme tant pels grecs com pels bàrbars, però més encara perquè se sàpiguen les causes que els induïren a fer-se la guerra.

dijous, 30 d’abril del 2009

Plaute. Amfitrió (201)


MERCURI. -- Així com voleu que us asseguri, propici, guanys en el vostre mercadeig, en les compres i en les vendes, i us assisteixi en tota cosa; així com voleu que els afers i comptes meni jo a bon acabament, a l'estranger i en el país, i que amb un bon i abundós guany prosperi contínuament les empreses començades i les que heu de començar; així com voleu que us porti, a vosaltres i a tots els vostres, bones notícies; (...), d'aquesta mateixa manera fareu silenci per a aquesta representació, i semblantment tots sereu, aquí, àrbitres equitables i justos.


[...]


AMFITRIÓ. --Faré tal com tu, Júpiter, manes, i et prego que, les teves prometences, les compleixis. Entraré a veure la meva muller; acomiado el vell Tirèsias. --Ara, espectadors, en honor al suprem Júpiter, aplaudiu ben fort.

John Rawls. El dret de gents (1999)


INTRODUCCIÓ

1. Per "dret de gents" entenc una concepció política particular de l'equitat i la justícia que s'aplica als principis i les normes del dret internacional i la seva pràctica. Utilitzaré el terme "societat dels pobles" per referir-me a tots aquells pobles que segueixen els ideals i principis del dret de gents en les seves relacions recíproques. Aquests pobles tenen els seus propis governs, que poden ser règims constitucionals lliberals, democràtics o no, però decents.


[...]


Si no és possible una raonablement justa societat dels pobles els membres de la qual subordinin els seu poder a fins raonables, i si els éssers humans són sobre manera amorals, si no incurablement egoistes i cínics, podríem preguntar amb Kant si paga la pena que els éssers humans visquin sobre la terra. ("Si la justícia pereix, llavors no paga la pena per als humans viure sobre la terra." Kant, Rechtslebre, 49, VI, 332.)

Plaute. Asinaria, la comèdia dels ases (212)


EL CAP DE LA COLLA: Presteu-nos atenció, si us plau, espectadors, tot seguit. I que la cosa vagi bé per a mi, i per a aquesta colla, per als seus amos i per als qui l'han llogada. I ara, tu, cridador, fes tot aquest públic orelles.


[...]


EL CAP DE LA COLLA: Aquest vell, si d'amagat de la muller s'ha donat un gust, no ha fet res de nou ni d'extraordinari, ni de diferent del que els altres solen fer.
Ningú no és d'un natural tan rígid, ni d'un pit tan ferm que, quan se'n presenta ocasió, no es doni bona vida. Ara, si voleu intercedir perquè aquest vell no sigui aporrinat, ens pensem que podreu aconseguir-ho, si aplaudiu ben fort.

diumenge, 26 d’abril del 2009

John Rawls. Una teoria de la justícia (1971)


CAPÍTOL I
LA JUSTÍCIA COM A IMPARCIALITAT

En aquest capítol introductori esbossaré algunes de les idees principals de la teoria de la justícia que vull desenvolupar. L'exposició és informal i intenta preparar el camí per als raonaments més detallats que venen a continuació. (...)

1. El paper de la justícia

La justícia és la primera virtut de les institucions socials, com la veritat ho és dels sistemes de pensament. Una teoria, per molt atractiva i aclaridora que sigui, ha de ser rebutjada o revisada si no és vertadera; d'igual manera, no importa que les lleis i institucions estén ordenades i siguin eficients; si són injustes han de ser reformades o abolides. Cada persona té una inviolabilitat basada en la justícia que fins i tot el benestar de la societat com un tot no pot trepitjar. És per aquesta raó per la qual la justícia nega que la pèrdua de llibertat per a alguns sigui correcta pel fet que un bé major sigui compartit per altres. No permet que els sacrificis imposats a uns siguin sobrevalorats per la major quantitat d'avantatges gaudides per molts. Per tant, en una societat justa, les llibertats de l'igualtat de ciutadania es consideren com a establertes definitivament, els drets assegurats per la justícia no es troben subjectes a regatejos polítics ni al càlcul d'interessos socials. L'única cosa que ens permet assentir a una teoria errònia és la manca d'una millor; anàlogament una injustícia només és tolerable quan és necessària per evitar una injustícia encara major. Sent les primeres virtuts de l'activitat humana, la veritat i la justícia no poden estar subjectes a transaccions.


[...]


La perspectiva de l'eternitat no és cap perspectiva des d'un cert lloc, més enllà del món, ni l punt de vista d'un ésser transcendent; més aviat, és una certa forma de pensament i de sentiment que les persones racionals poden adoptar en el món. I, en fer-lo així, poden, qualsevol que sigui la seva generació, integrar en un únic esquema totes les perspectives individuals, i atènyer, conjuntament, uns principis reguladors que puguin ser confirmats per tothom, en viure d'acord amb ells, cadascú des del seu propi punt de vista. La puresa de cor, si es pogués aconseguir, consistiria a veure clarament i en actuar amb indulgència i autodomini des d'aquesta posició.