¡O quant és gran lo perill, quantes són les sol·licituds e les congoixes a aquells qui es treballen en amor! Car, posat que alguns amats de la fortuna, aprés d'infinits infortunis, sien arribats al port per ells desijat, tants emperò són aquells qui raonablement se´n dolen, que anvides pusc creure que entre mil desaventurats se´n tròpia un que hage amenada la sua causa a gloriosa fi. e si ab dret juí serà esguardat lo cas següent, jatsia que seran molts aquells qui diran que ells voldrien que així els prengués de les sues amors, emperò, sabent la certenitat de les penes de les quals aquella dolçor amarga és tota plena, e no havent certenitat de la fi si serà pròspera o adversa, se deurien molt guardar de metre's en aquest amorós ans dolorós camí. E per ço us vull recitar quant costà a un gentil cavaller e a una noble dona l'amar-se l'un a l'altre, e com ab gran treball e pena, e seguits de molts infortunis, aprés llong temps aconseguiren lo guardó de llurs treballs.
(...)
Explicit Deo gracias.
(...)
E aquell Melchior, vell, cansat, qui viu lo príncep, abraçà'l, plorant de goig, dient:
—Nunc dimitis seruum tuum, Domine, secundum uerbum tuum, in pace.
Explicit Deo gracias.
