— ¿D'on surts, Sòcrates? Ben segur que d'anar a la caça del jove Alcibíades. Cert que l'altre dia, en veure'l, va semblar-me un home bell encara, però un home, Sòcrates, dit entre nosaltres, i amb la barba que ja li comença a sortir forta.
— ¿I què hi fa? ¿Per ventura tu no admires Homer, que deia que l'edat més amable és la de la primera barba, l'edat que ara té Alcibíades?
— Bé. ¿Què hi ha de nou? ¿Acabes d'estar amb ell? ¿I com està disposat envers tu el minyó?
— Bé, pel que m'ha semblat, sobretot avui. Ha parlat molt a favor meu per ajudar-me; perquè ara vinc, en efecte, de veure'l. Però et diré una cosa sorprenent: malgrat la seva presència, no he estat per ell i fins i tot sovint m'he oblidat que ell era present.
(...)
— Jo, Sòcrates, —va dir Protàgores— he de lloar el teu zel i la manera de portar el raonament. No crec ésser un home dolent tampoc en altres coses, però, sobretot, sóc el menys envejós dels homes; i així he dit de tu a molts que, entre tota la gent que trobo, ets el qui més admiro, sobretot tenint en compte la teva edat, i et dic que no m'estranyaria que un dia fossis comptat entre els homes més cèlebres per la seva saviesa. Quant a la nostra discussió, un altre dia que vulguis la reprendrem: ara és hora de girar-nos cap a d'altres ocupacions.
I després d'haver tingt tota aquesta conversa, ens n'anàrem.
— ¿I què hi fa? ¿Per ventura tu no admires Homer, que deia que l'edat més amable és la de la primera barba, l'edat que ara té Alcibíades?
— Bé. ¿Què hi ha de nou? ¿Acabes d'estar amb ell? ¿I com està disposat envers tu el minyó?
— Bé, pel que m'ha semblat, sobretot avui. Ha parlat molt a favor meu per ajudar-me; perquè ara vinc, en efecte, de veure'l. Però et diré una cosa sorprenent: malgrat la seva presència, no he estat per ell i fins i tot sovint m'he oblidat que ell era present.
(...)
— Jo, Sòcrates, —va dir Protàgores— he de lloar el teu zel i la manera de portar el raonament. No crec ésser un home dolent tampoc en altres coses, però, sobretot, sóc el menys envejós dels homes; i així he dit de tu a molts que, entre tota la gent que trobo, ets el qui més admiro, sobretot tenint en compte la teva edat, i et dic que no m'estranyaria que un dia fossis comptat entre els homes més cèlebres per la seva saviesa. Quant a la nostra discussió, un altre dia que vulguis la reprendrem: ara és hora de girar-nos cap a d'altres ocupacions.
— Molt bé, vaig dir jo; que es faci així, si a tu et sembla. Perquè a mi mateix també m'ha passat, de molt, l'hora d'anar on deia, però el desig de complaure el bell Càl·lies m'ha fet restar.
I després d'haver tingt tota aquesta conversa, ens n'anàrem.
