Mare dels Enéades, plaer dels humans, i dels déus, Venus nutrícia, que sota els senyals que llisquen pel cel, omples de vida la mar portadora de naus i les terres portadores de fruits, perquè a través teu, tota espècie d'animals és concebuda i veu la llum nascuda del sol: davant teu, deessa, davant teu, i a la teva arribada, fugen els vents del cel; a tu la terra hàbil t'ofereix flors agradables; per a tu somriuen les planúries de la mar, i el cel asserenat resplendeix amb un esclat de llum. Ja que de seguida que es mostra l'aspecte primaveral del dia, i, oberta, agafa força l'aura fecundant del Favoni, et saluden, primer de tot, o divina, les aus del cel i assenyalen la teva arribada, colpits els seus cors, per la teva força.
