A diferència de la burgesia catalana, delerosa de seure en una llotja del Liceu, els empresaris valencians han tingut i tenen en la cacera el símbol de distinció social. L'empresari valencià, també, ha preferit sempre les putes a la tradicional querida. Una qüestió de pragmatisme: les querides compliquen la vida i al llit no són tan professionals; el que pugues pagar amb diners t'ho estalvies en maldecaps. Premissa important en un teixit empresarial on els negociants i els vividors són ben visibles.
(...)
— Molt bé —féu Josep Maria. Es va fixar en una bossa d'esports negra que Júlia duia al seient de darrere—. ¿Quin esport practiques?
Júlia mira al darrere.
— Pàdel —somrigué nerviosa,tancant la cremallera de la bossa perquè no vera la jaqueta d'ant i els pantalons vaquers.
— ¿A estes hores? —eren prop de les set de la vesprada, gairebé de nit.
— De dia no tinc temps.
(...)
— Molt bé —féu Josep Maria. Es va fixar en una bossa d'esports negra que Júlia duia al seient de darrere—. ¿Quin esport practiques?
Júlia mira al darrere.
— Pàdel —somrigué nerviosa,tancant la cremallera de la bossa perquè no vera la jaqueta d'ant i els pantalons vaquers.
— ¿A estes hores? —eren prop de les set de la vesprada, gairebé de nit.
— De dia no tinc temps.
