Quadern de la destrucció i de la salvació
TT/I
TT/I
(1) L'Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, tornava de l'hort de casa seva amb un cistellet de figues negres, de coll de dama, quan s'aturà a avergonyir dos nois, que n'apallissaven un altre i el feien caure al toll de la resclosa, i els va dir:
-Què us ha fet?
I ells li van contestar:
-No el volem amb nosaltres, perquè és negre.
-I si s'ofega?
I ells es van arronsar d'espatlles, car eren dos nois formats en un ambient cruel, de prejudicis.
(...)
(61) I jo, l'Alba, una mare de divuit anys, em vaig mirar en Mar, que plorava al bressol, i vaig pensar que tot just seria una dona de trenta quan ell en fes dotze. I en el fons del meu cor vaig desitjar ferventment que fos tan precoç com en Dídac, el seu pare; si ho era, encara podria tenir uns quants fills del meu fill...
-Què us ha fet?
I ells li van contestar:
-No el volem amb nosaltres, perquè és negre.
-I si s'ofega?
I ells es van arronsar d'espatlles, car eren dos nois formats en un ambient cruel, de prejudicis.
(...)
(61) I jo, l'Alba, una mare de divuit anys, em vaig mirar en Mar, que plorava al bressol, i vaig pensar que tot just seria una dona de trenta quan ell en fes dotze. I en el fons del meu cor vaig desitjar ferventment que fos tan precoç com en Dídac, el seu pare; si ho era, encara podria tenir uns quants fills del meu fill...
