Alícia començava de cansar-se d'allò més de seure al costat de la seva germana, en el banc, i no tenir res a fer; una o dues vegades havia sotjat en el llibre que la seva germana estava llegint, però aquell llibre no tenia "sants" ni converses; i de què serveix un llibre -pensa Alícia- sense imatges ni converses?
(...)
Finalment, va pintar-se a si mateixa en aquella