PRIMER LLIBRE:
DE SA JOVENTUT
I
DE LA FADRINEA, AB SA MARE
DE SA JOVENTUT
I
DE LA FADRINEA, AB SA MARE
Doncs, Déu aidant, / io entonant
mon spill e norma, / servant la forma
de l'abreujar, / me vull llexar
la infantea. / Ma fadrinea
e joventut, / en servitud,
desheretat, / foragitat
e camps seguint, / los més vivint
anys meu millors / ab prou suors,
perills, treballs, / nafres e talls,
ab mal passí; / e comenci
mort mon bon pare. / Ell ab ma mare
vixqué poc temps, / e mai ensemps
los viu menjar / ni festejar,
mai los viu riure, / per llur mal viure
e mala sort, / cert a gran tort
per alguns mals; / no vull dir quals
e no'ls declare / per ser ma mare.
(...)
Si mai pratiques / ni t'emboliques
gens amb les dones, / sols te consones
ab l'alta mare, / qui ab Déu lo Pare,
l'Esperit Sant / d'ells emanant,
té Fill comú, / qui viu Déu u
en unitat / e trinitat
eternalment. / Tots, finalment,
Hòmens e fembres, / pròmens, profembres,
vixcam deçà, / salvats dellà,
direm: "Amén."
mon spill e norma, / servant la forma
de l'abreujar, / me vull llexar
la infantea. / Ma fadrinea
e joventut, / en servitud,
desheretat, / foragitat
e camps seguint, / los més vivint
anys meu millors / ab prou suors,
perills, treballs, / nafres e talls,
ab mal passí; / e comenci
mort mon bon pare. / Ell ab ma mare
vixqué poc temps, / e mai ensemps
los viu menjar / ni festejar,
mai los viu riure, / per llur mal viure
e mala sort, / cert a gran tort
per alguns mals; / no vull dir quals
e no'ls declare / per ser ma mare.
(...)
Si mai pratiques / ni t'emboliques
gens amb les dones, / sols te consones
ab l'alta mare, / qui ab Déu lo Pare,
l'Esperit Sant / d'ells emanant,
té Fill comú, / qui viu Déu u
en unitat / e trinitat
eternalment. / Tots, finalment,
Hòmens e fembres, / pròmens, profembres,
vixcam deçà, / salvats dellà,
direm: "Amén."
