Sal·lusti. La guerra de Jugurta (s. I aC)

I. És sense raó que el gènere humà es plany de la seva naturalesa, perquè creu que, desvalguda i de curta existència com és, està regida més per l'atzar que per les seves facultats.

[...]

 CXIV. (...) Amb tot, quan es féu saber que la guerra de Numídia s'havia acabat i que Jugurta era conduït encadenat a Roma, Mari, bé que absent, fou elegit cònsol i li fou assignada la província de la Gàl·lia. I, les calendes de gener, cònsol ja, celebrà el seu triomf amb gran pompa. I aleshores les esperances i les forces de la ciutat eren posades en ell.

Títol original: Jugurtha seu Bellum Jugurthinum. Traducció: Joaquim Icart

Lleó Tolstoi. Els cosacs (1863)

Tot callava a Moscou. Només de tant en tant podia copsar-se el grinyol d'unes rodes al defora, de la calma hivernal. A les finestres ja no brillaven llums i els fanals de la via pública eren apagats també. Arribaven dels temples sons de campanes que, en brandar damunt la vila dormida, recordaven el matí. Els carrers eren deserts. (...) 

[...]

Olenin es tombà per tal de mirar enrere. L'avi Eroixka i Mariana conversaven de llurs afers segurament, i ni el vell ni la mossa no li adreçaren un darrer esguard.

 Títol original: Kazaki. Traducció: Francesc Payarols

Albert Camus. L'étranger (1942)

Aujoud'hui, maman est morte. Ou peut-être hier, je ne sais pas. J'ai reçu un télégramme de l'asile : " Mère décédée. Enterrement demain. Sentiments distingués. " Cela ne veut rien dire. C'était peut-être hier.

(...)

(...) Pour que tout soit consommé, pour que je me sente moins seul, il me restait à souhaiter qu'il y ait beaucoup de spectateurs le jour de mon exécution et qu'ils m'accueillent avec des cris de haine.