dilluns, 27 de febrer del 2012

Marina Espasa. La dona que es va perdre (2012)


PRIMERA PART
EL TOPÒGRAF

CORS EMBOLICATS


Tot li relliscava, amb aquelles mans de talp tan rosades i grosses. Va fer girar l'aixeta del punt blau com va poder. Es va mirar al mirall. Ja tenia nas. Els ulls se li estaven arrodonint. Va fer servir una de les ungles de la mà esquerra per obrir-se una escletxa al pit, que va engrandir fent pinça amb un polze i un índex humans, ja. El cor, que encara bategava, s'hi va esmunyir, va caure a la pica i la va omplir de sang. Sota el raig d'aigua freda, els batecs es van anar espaiant fins que la víscera es va encarcarar. Amb fil i agulla i quatre puntades, es va cosir l'escletxa: ja no hi havia manera de comptar les cicatrius que s'hi acumulaven. (...)


[]


(...) Gràcies al paviment silenciós, circulava sense fer soroll, com si nedés sobre l'asfalt.

diumenge, 26 de febrer del 2012

Herman Melville. Bartleby, l'escrivent. Bartleby the Scrivener (1853)


Sóc un home més aviat gran. Aquests darrers trenta anys, la naturalesa de les meves activitats m'ha posat en un contacte més estret que no és habitual amb una mena de gent podríem dir-ne interessant i una mica singular, de la qual fins ara, que jo sàpiga, no s'ha escrit ben res: em refereixo als passants o escrivents.


[]


Ah, Bartleby! Ah, humanitat!

dijous, 16 de febrer del 2012

F. Scott Fitzgerald. The Graet Gatsby (1925)


In my younger and more vulnerable years my father gave me some advice that I’ve been turning over in my mind ever since.

[]

So we beat on, boats against the current, borne back ceaselessly into the past.
Traduccions de la darrera frase de la novel·la:
Ramon Folch i Camarasa (1972): "Així avancem, barques contra el corrent, arrossegats constantment cap al passat".
José Luis López Muñoz (1999): "Y así seguimos adelante, botes contra la corriente, empujados sin descanso hacia el pasado".
Justo Navarro: "Así seguimos, golpeándonos, barcas contracorriente, devueltos sin cesar al pasado".
Miguel Temprano: "Y así seguimos bogando, como botes contra la corriente, arrastrados incesantemente hacia el pasado".
José Luis Piquero: "Y así vamos avanzando, como botes remando a contracorriente, arrastrados sin cesar hacia el pasado".
Google Traductor (16/02/2011): "Així que li vam guanyar en endavant, pots contra el corrent, portades de tornada sense parar cap al passat".

diumenge, 12 de febrer del 2012

William Shakespeare. The Merchant of Venice (1600)


Anthonio. In sooth I know not why I am so sad,
It wearies me: you say it wearies you;
But how I caught it, found it, or came by it,
What stuffe 'tis made of, whereof it is borne,
I am to learne: and such a Want-wit sadnesse makes of mee,
That I haue much ado to know my selfe



[]

Graziano. Let it be so, the first intergatory
That my Nerrissa shall be sworne on, is,
Whether till the next night she had rather stay,
Or goe to bed, now being two houres to day,
But were the day come, I should wish it darke,
Till I were couching with the Doctors Clarke.
Well, while I liue, Ile feare no other thing
So sore, as keeping safe Nerrissas ring.