José Saramago. L'any de la mort de Ricardo Reis (1984)

Aquí s'acaba el mar i s'inicia la Terra. Plou sobre la ciutat pàl·lida, les aigües del riu baixen tèrboles de fang, els aiguamolls s'han inundat. Un vaixell fosc remunta el flux llòbrec, és el Highland Brigade que es dirigeix a atracar al moll d'Alcântara. El vapor és anglès, de la Valisa Reial, el fan servir per travessar l'Atlàntic, entre Londres i Buenos Aires, com una llançadora en els camins del mar, cap aquí, cap allà, fent escala sempre als mateixos ports, La Plata, Montevideo, Santos, Rio de Janeiro, Pernambuco, Las Palmas, seguint aquest o l'ordre contrari, i, si no naufraga durant el viatge, encara passara per Vigo i Boulogne-sur-Mer, finalment entrarà al Tàmesi com ara va entrant al Teix, quin dels rius deu ser el més gran, quina la vila. No és una embarcació voluminosa, desplaça catorze mil tones, però aguanta bé el mar, com ja es va demostrar una vegada mentre feia aquesta travessia, quan, tot i el mal temps constant, només els aprenents de viatger oceànic es van marejar, o els qui, més veterans, pateixen sense remei de tenir l'estómac delicat i, com que el seu interior era decorat de manera tan casolana i confortable, se li va aplicar, afectuosament, com al Highland Monarch, el seu germà bessó, l'íntim qualificatiu de vapor familiar. En tots dos hi ha amples cobertes espaioses per practicar esports i per prendre el sol, s'hi pot jugar, per exemple, a criquet, el qual, com que és un joc de camp, també esdevé factible sobre les ones del mar, d'on es conclou que a l'imperi britànic res no li és impossible, sempre que sigui aquesta la voluntat de qui hi mana.