A la meitat del camí de la vida
em vaig trobar dins d'una selva obscura,
perquè havia deixat la recta via.
Quina cosa tan dura és dir com era
una selva salvatge, i aspra i forta
que em renova la por només pensar-hi!:
és tan amarga, que és poc menys que mort.
I per parlar del bé que hi vaig trobar,
diré també altres coses que hi vaig veure.
(...)
Ací la fantasia fou vençuda;
i em feia girar ja el desig i la voluntat,
com la roda uniformement moguda,
l'amor que mou el sol i les estrelles.