Ahir vaig baixar al Pireu amb Glaucó, el fill d'Aristó; volia adorar la deessa (Àrtemis) i també contemplar la festa, a veure com l'organitzaven, ja que la dirigeixen per primera vegada. Doncs la processó dels veïns del Pireu, em semblà prou bonica, ara, que no em paregué pas menys vistosa la que enviaren els tracis. Quan ja havíem adorat la deessa i vist la processó, i ens n'entornàvem a la ciutat, vet aquí que Polemarc, el noi de Cèfal, ens afigurà de lluny, i manà a un esclau que vingués corrents a demanar-nos que l'esperéssim. I l'esclau m'estrebà pel darrera, pel mantell, i ens va fer: "Polemarc us prega que l'espereu". Jo em vaig girar, i vaig preguntar-li Polemarc on era. "És aquest que ara ve darrera vostre. Si us plau, espereu-lo". "Bé, doncs, l'esperem" que li féu Glaucó.
I al cap d'un moment ja eren allà Polemarc i Adimant, el germà de Galucó, i encara Nicèrat, el fill de Nícies, i altres que havien deixat la desfilada.
I al cap d'un moment ja eren allà Polemarc i Adimant, el germà de Galucó, i encara Nicèrat, el fill de Nícies, i altres que havien deixat la desfilada.
