— Punta d'alba.
— M'estranya que el guarda de la presó t'hagi volgut deixar entrar.
— Ens coneixem de venir sovint aquí, Sòcrates, i a més a més ha rebut de mi algunes gratificacions.
— Has arribat ara, o ja fa estona?
— Ja fa una estona.
— I doncs, per què no em despertaves de seguida, en comptes de seure en silenci al meu costat?
(...)
— (...) Sàpigues només que de tot això que ara em sembla, si parles en contra, parlaràs en va. Però si creus poder aconseguir res, parla.
— No tinc res a dir, Sòcrates.
— Deixa-ho córrer, doncs, Critó, i fem allò que jo dic, ja que el déu ens duu per aquesta via.
