dilluns, 30 de juny del 2008

Jesús Mosterín. La cultura de la libertad (2008)


Malgrat que la llibertat, per ella mateixa, no soluciona cap dels nostres problemes, constitueix la condició de possibilitat del desplegament dels nostres esforços i de les nostres iniciatives per solucionar-los. L'absència de llibertat redueix les nostres alternatives, estreny el nostre horitzó, fa un furat en la nostra creativitat, ens impedeix donar el millor de nosaltres mateixos i ens condemna a viure vides menys interessants i felices del que podrien haver estat.

(...)

Ni la impunitat dels més grans crims pel fet d'ésser comesos per Estats sobirans, ni les accions militars unilaterals de potències particulars, solucionen el problema. L'única sortida raonable a aquest tipus de situacions consisteix en l'establiment de corts mundials de justícia que disposin d'una força de policia militaritzada al seu servei. Això permetria la intervenció immediata en qualsevol lloc del món per ordre judicial, encara que el corresponent govern no estigués d'acord. Aquesta mesura aniria acompanyada per la gradual abolició de tots els exercits nacionals, que ja no serien necessaris i fins i tot resultarien perillosos i desestabilitzadors, pel risc que poguessin oposar-se a la intervenció de la policia mundial i a l'imperi de la llei en el món.