Julia Kristeva, Thérèse mon amour. Sainte Thérèse d'Avila (2008)

I

TOUT N'EST RIEN

1

Présente par défaut

Le visage renversé d'une femme endormie, à moins qu'elle ne soit déjà morte de plaisir, bouche ouverte, porte avide d'un corps vide que remplit sous nos yeux un bouillonnement plissé de marbre... Vous vous sovenez certainement de cette sculpture du Bernin, la Transverbération? L'inspiratrice de l'artiste, c'est Teresa de Ahumada de Cepeda (1515-1582), en religion Thérèse de Jésus, plus célèbre sous le nom de sainte Thérèse d'Avila.

(...)

Jesús Mosterín. La cultura de la libertad (2008)

Malgrat que la llibertat, per ella mateixa, no soluciona cap dels nostres problemes, constitueix la condició de possibilitat del desplegament dels nostres esforços i de les nostres iniciatives per solucionar-los. L'absència de llibertat redueix les nostres alternatives, estreny el nostre horitzó, fa un furat en la nostra creativitat, ens impedeix donar el millor de nosaltres mateixos i ens condemna a viure vides menys interessants i felices del que podrien haver estat.

(...)

Ni la impunitat dels més grans crims pel fet d'ésser comesos per Estats sobirans, ni les accions militars unilaterals de potències particulars, solucionen el problema. L'única sortida raonable a aquest tipus de situacions consisteix en l'establiment de corts mundials de justícia que disposin d'una força de policia militaritzada al seu servei. Això permetria la intervenció immediata en qualsevol lloc del món per ordre judicial, encara que el corresponent govern no estigués d'acord. Aquesta mesura aniria acompanyada per la gradual abolició de tots els exercits nacionals, que ja no serien necessaris i fins i tot resultarien perillosos i desestabilitzadors, pel risc que poguessin oposar-se a la intervenció de la policia mundial i a l'imperi de la llei en el món.

Immanuel Kant. La pau perpètua (1795)

Pot deixar-se de banda la qüestió de si aquesta inscripció satírica, escrita en el retol d'una posada holandesa on hi havia dibuixat un cementiri, interessa als humans en general, o als caps d'Estat en particular, que no arriben mai a estar farts de la guerra, o exclusivament als filòsofs.

(...)

Si existeix un deure i al mateix temps una esperança fundada de que arribem a fer realitat l'estat d'un dret públic, encara que només sigui en una aproximació que pugui progressar fins a l'infinit, la pau perpètua que es deriva dels fins ara mal anomenats tractats de pau (en realitat, armisticis), no és una idea buida sinó una tasca que, resolent-se a poc a poc, s'apropa permanentment a la seva fi (perquè cal esperar que els temps en què es produeixen iguals progressos siguin cada cop més curts).