dilluns, 2 de març del 2009

Maquiavel, Nicolau. La Mandràgora (1518)


Cançó

Perquè la vida és breu i moltes són les penes que vivint i lluitant tots suportem, rere els nostres anhels, anem passant i consumint els anys, perquè qui renuncia al plaer per viure amb afanys i angoixes no coneix els enganys d'aquest món, o de quins mals i de quins estranys casos són oprimits quasi tots els mortals.


[...]


Vosaltres, espectadors, no espereu que tornem a sortir: l'ofici és llarg i jo em quedaré a l'església, I ells, se 'aniran cap a casa per la porta del costat. Que estigueu bons!