divendres, 27 de novembre del 2009

Harper Lee. Matar un rossinyol (1960)


Quan li faltava poc per complir tretze anys, el meu germà, en Jem, es va trencar malament el braç a l'altura del colze. Quan el va tenir curat, i li va passar la por de no poder tornar a jugar més a futbol americà, pràcticament va deixar de pensar-hi. Tenia el braç esquerre una mica més curt que el dret; quan estava parat o caminava, el dors de la mà li quedava en angle recte respecte al cos, i el dit gros paral·lel a la cuixa. Però tant se li'n donava, mentre pogués passar i xutar.


[...]


Vaig notar-me les seves mans sota la barbeta, posant-me bé la gira del llençol i acotxant-me.
--La majoria de la gent és bona persona, Scout, quan al final els descobreixes.
Va apagar el llum i se'n va anar a l'habitació d'en Jem. Segur que s'hi passaria tota la nit, i que hi seria quan en Jem es despertés al matí.