dilluns, 9 d’agost del 2010

Nikos Kazandzakis. Alexis Zorbàs (1946)

El vaig trobar per primera vegada al Pireu. Jo havia baixat al port per agafar el vaixell cap a Creta. Plovia. Bufava un potent xaloc i les ruixades de la mar arribaven fins al petit cafè. Les portes vidrieres estaven tancades, l'aire tufejava a home i a sàlvia. A fora feia fred i l'alè gelat entelava els vidres. Cinc o sis mariners que havien vetllat tota la nit, abrigats amb foscos capots de pell de cabra, bevien cafè i sàlvia i miraven el mar a través dels vidres entelats.


[...]


"(...) Així, dret, amb les ungles clavades a la finestra, el va sorprendre la mort.

"La seva dona, la Liuba, m'encarrega que us escrigui que us saluda i que el difunt, diu, li parlava sovint de la vostra senyoria, i que, d'un santuari que tenia, li va ordenar que us en fes donació, diu, quan fos mort, com a record d'ell.
"La vídua us prega, doncs, que, quan tingueu l'ocasió de passar pel nostre poble, us digneu a dormir a casa seva i, l'endemà al matí, us emporteu el santuari."

Títol original: Βίος και Πολιτεία του Αλέξη Ζορμπά
Traucció del grec: Jaume Berenguer Amenós