dissabte, 8 d’octubre del 2011

Thomas Bernhard, El nebot de Wittgenstein (1982)


El mil nou-cents seixanta-set, a la Baumgartnerhöhe estant, una de les monges infermeres que treballava al pavelló Hermann, sempre indefalliblement activa, va posar-me damunt el llit la meva Verstörung, just acabada de sortir, i que jo havia escrit un any abans a Brussel·les, al número 60 de la rue de la Croix; però no vaig tenir força per agafar el llibre amb la mà, ja que no feia sinó uns pocs minuts que m'havia despertat de la narcosi de moltes hores en què m'havien sumit els metges que m'havien obert el coll per tal d'extirpar de la meva caixa toràcica un tumor gros com un puny. (...)


[]


(...) Jau, diuen, al cementiri central de Viena. La seva tomba, encara no l'he visitada avui.


Títol original: Wittgensteins Neffe. Eine FreundschaftTraducció: Josep Murgades