Joan Daniel Bezsonoff. La melancolia dels oficials (2011)

Una nit, vaig somiar que anava a l'infern. En un passadís d'hotel interminable, un hotel gairebé soviètic, topava amb el general De Gaulle, que només portava calçotets groguencs. Li vaig dir:
--Mon general, ja us heu mort i no us puc matar. Em sap molt de greu. Vós sou el pitjor canalla de tota la història de França, el papa dels mentiders, l'emperador dels perjurs.

Marta Cardona. Una història particular (2011)

La carrtera de la Roca del Vallès era molt poc freqüentada en aquells temps; era estreta, amb moltes corbes, i anava fent via més o menys seguint el curs del riu Besòs. Vorejava les vernedes per una banda i per l'altra la base de la serralada de Marina. Allunyant-se de Barcelona, deixava enrere Sant Adrià, Santa Coloma i, més amunt, Montcada.

Iolanda Batallé. El límit exacte dels nostres cossos (2011)

El dependent de l'adrogueria armènia és libanès i sempre em mira. Avui m'he adonat que quan el veig sento una certa excitació sexual. Mai vaig sola a la botiga, sempre m'acompanya el Boy. Hi anem cada setmana perquè ens agrada l'arròs llarg que tenen, els cogombres, el formatge de Feta i les olives negres. Fem amanida grega els dissabtes i ens dura fins dimarts al vespre.

Ferran Torrent. Ombres en la nit (2011)

Hi ha destins que no hauries pogut imaginar i vides impossibles de somiar. Santiago Cortés venia d'un malson: Dachau. Ben mirat, el seu malson tenia l'origen, en part, fins i tot abans de nàixer. Era gitano i valencià, (...)

Jaune Cabré. Jo confesso (2011)

Coberta de la primera edició (setembre del 2001), disseny de Carlos Cubeiro, fotografia de Xabier Mendiola

Fins ahir a la nit, caminant pels carrers molls de Vallcarca, no vaig comprendre que néixer en aquella família havia estat un error imperdonable. De sobte havia entès que sempre havia estat sol, (...)


[...]


La daga va lluir a la claror de la poca llum aband d'enfonsar-se-li a l'ànima. La flama de la seva espelma es va apagar i no va veure ni viure res més. Res més. Ni va poder dir on sóc perquè ja no era enlloc.

Matadepera, 2003-20011

Pàgina 999 de la primera edició

Pierre Corneille. L'illusion comique (1636)

DORANTE

Ce mage, qui d'un mot renverse la nature
N'a choisi pour palais que cette grotte obscure.
La nuit qu'il entretient sur cet affreux séjour
N'ouvrant son voile épais qu'aux rayons d'un faux jour,
De leur éclat douteux n'admet en ces lieux sombres
Que ce qu'en peut souffrir le commerce des ombres.
(...)


[...]

PRIDAMANT

Un si rare bienfait ne se peut reconnaître :
Mais, grand Mage, du moins croyez qu'à l'avenir
Mon âme en gardera l'éternel souvenir.

José Zorrilla. Don Juan Tenorio (1844)

D. JUAN

¡Quál gritan esos malditos!
¡Pero mal rayo me parta
si, en concluyendo la carta,
no pagan caros sus gritos!


[...]

D. JUAN

¡Clemente Dios, gloria a Ti!
Mañana a los sevillanos
aterrará al creer que a manos
de mis víctimas caí.
Mas es justo; quede aquí
al universo notorio
que, pues me abre el purgatorio
un punto de penitencia,
es el Dios de la clemencia,
el Dios de don Juan Tenorio.