dijous, 22 de setembre del 2011

Herman Melville. Bartleby, l'escrivent (1853)



Sóc un home més aviat gran. Aquests darrers trenta anys, la naturalesa de les meves activitats m'ha posat en un contacte més estret que no és habitual amb una mena de gent podríem dir-ne interessant i una mica singular, de la qual fins ara, que jo sàpiga, no s'ha escrit ben res: em refereixo als passants o escrivents. (...)


[]


Ah, Bartleby! Ah, humanitat!

Títol original: Bartleby the Scrivener

dimarts, 20 de setembre del 2011

Jordi Pujol. Memòries. Temps de construir (1980-1993) (2009)


1
SOM-HI!


"Senyores i senyors diputats i en nom seu, poble de Catalunya: els proposo que, plegats, construïm Catalunya. És l'hora de fer-ho. Som-hi!".


(...)


(...) S'acosta un moment prometedor. El moment de poder posar en pràctica l'eslògan amb el qual vam anar a les eleccions generals que van llevar la majoria al PSOE: "Ara decidirem".

dissabte, 3 de setembre del 2011

Sebastià Juan Arbó. Camins de nit (1935)

I roda com un somni aparegut en ple dia

Ésquil, Agamèmnon

Una tarda llunyana, feia ja molts anys, va córrer la veu que apareixia un senyal al cel. Les gents, al capvespre, varen córrer de totes bandes i s'aplegaren a l'esplanada de les Quintanes guaitant amb inquietud a l'horitzó.


[...]


(...) A Marina, li semblava com si tingués cent fills i un mateix perill els amenacés tots cent.

Juan Benet. Nunca llegarás a nada (1961)


Un inglés borracho al que encontramos no recuerdo dónde, y que nos acompañó durante varios días y quizá semanas enteras de aquella desenfrenada locura ferroviaria, llegó a decir —tras muchas noches de poco dormir y en el curso de cualquiera sabe qué mortecina, nocturna e interminable conversación— que no éramos sino unos pobres «deterrent» tratando en vano de sobrevivir. Luego dijo que no comprendía nada; preguntaba que por qué seguíamos empeñados en viajar sin sentido (tal vez por eso nos seguía) y pedía que le explicáramos mejor lo que pensábamos hacer, que —por favor— se lo dijéramos de una vez y claramente, porque de otra forma nos abandodaría siempre a nuestra triste suerte.


[...]



La habitación había sido ordenada; había hecho las maletas dejándolas abiertas. Junto a una chaqueta vuelta por el forro y encajadas junto a la tapa había metido con cuidado aquella media docena de tazas de café con las que, una vez, quisimos demostrar la espontaneidad de una aventura insensata.

divendres, 2 de setembre del 2011

Jorge Luis Borges. El Aleph (1945)

O God, I could be bounded in a
nutshell and count myself a King
of infinite space.

Hamlet, II, 2

But they will teach us that Eter-
nity is the Standing still of the
Present. Time, a Nunc-stans (ast the
Schools cal l it); which neither they,
not any else understand, no more
than they would a Hic-stans for an
Infinite greatnesse of Place.

Leviathan, IV, 46


La candente mañana de febrero en que Beatriz Viterbo murió, después de una imperiosa agonía que no se rebajó un solo instante ni al sentimentalismo ni al miedo, noté que las carteleras de fierro de la Plaza Constitución habían renovado no sé qué aviso de cigarrillos rubios; el hrcho me dolió, dió, al cabo de unas copas, una vindicación del hombre moderno.


[...]


¡Existe ese Aleph en lo íntimo de una piedra? ¿Lo he visto cuando vi todas las cosas y lo he olvidado? Nuestra mente es porosa para el olvido; yo mismo estoy falseando y perdiendo, bajo la trágica erosión de los años, los rasgos de Beatriz.


A Estela Canto.

Alphons Chérel. L'Anglais sans peine. Assimil (1929)


My tailor is rich.


[Aquest és la primera frase de L'Anglais sans peine, que ha fet famós aquest mètode Assimil i ha estat repetida i parodiada nombroses vegades (a La cantatrice chauve, d'Eugène Ionesco, a Astèrix a Bretanya...)]

Jean-Jacques Rousseau. Les Confessions (1765)

LES ORIGINES FAMILIALES ET LES PREMIÈRES ANNÉES

Intus, et in cute


Je forme une entreprise qui n'eut jamais d'exemple et dont l'exécution n'aura point d'imitateur. Je veux montrer à mes semblables un homme dans toute la vérité de la nature; et cet homme, ce sera moi.
Moi seul. (...)