Ferran Torrent. Ombres en la nit (2011)

Hi ha destins que no hauries pogut imaginar i vides impossibles de somiar. Santiago Cortés venia d’un malson: Dachau. Ben mirat, el seu malson tenia l’origen, en part, fins i tot abans de nàixer. Era gitano i valencià, havia militat al Partit Comunista espanyol, era l’any 1947, era, si fa no fa, incompatible amb la vida. Si escorcollava en la memòria tan sols trobava un bon succés. De família indigent, es veié obligat a treballar des dels deu anys. Va aprendre l’ofici de fuster amb el senyor Antoni Sospedra, republicà fervorós, gràcies al qual arribà a ser un bon ebenista, i justament això li evità la mort. Es féu útil per als nazis, i, a més, en el recompte macabre de l’extermini, els gitanos estaven un graó per sota dels jueus.

Thomas Bernhard, El nebot de Wittgenstein (1982)

El mil nou-cents seixanta-set, a la Baumgartnerhöhe estant, una de les monges infermeres que treballava al pavelló Hermann, sempre indefalliblement activa, va posar-me damunt el llit la meva Verstörung, just acabada de sortir, i que jo havia escrit un any abans a Brussel·les, al número 60 de la rue de la Croix; però no vaig tenir força per agafar el llibre amb la mà, ja que no feia sinó uns pocs minuts que m'havia despertat de la narcosi de moltes hores en què m'havien sumit els metges que m'havien obert el coll per tal d'extirpar de la meva caixa toràcica un tumor gros com un puny. (...)


[…]


(...) Jau, diuen, al cementiri central de Viena. La seva tomba, encara no l'he visitada avui.

Títol original: Wittgensteins Neffe. Eine FreundschaftTraducció: Josep Murgades

Ramon Llull. Llibre de meravelles (1289)

En tristícia e en llanguiment estava un hom en estranya terra, e fortment se meravellava de les gents d’aquest món, com tan poc coneixien e amaven Déu...