La mare no em va dir que venien. Després va dir que no volia que se'm veiés nerviosa. Em va sorprendre, perquè pensava que ella em coneixia prou bé. els desconeguts sempre es pensaven que jo estava perfectament tranquil·la. No plorava, de petita. Només la mare em notava la tibantor a les barres, o que feia encara més grans uns ulls que ja ho eren.
[...]
Pieter quedaria content amb la resta de monedes, amb el deute saldat. Jo no li hauria costat res. No se'n pagava res, per una minyona.
