CATUL. Carmina (Segle I aC)

Cui dono lepidum nouum libellum
arida modo pumice expolitum?

(A qui dedico aquest bonic llibret nou, acabat de polir amb l'asprosa pedra tosca?)

PLATÓN. Apología de Sócrates o defensa ante el jurado. Traducción de Agustín García Calvo, enero de 1972

Plató. Laques (Segle IV aC)

LISÍMAC. —Haveu vist lluitar aquest home armat, Nícies i Laques. Per què Melèsias i jo us havem pregat d'assistir amb nosaltres a l'espectacle, és cosa que no us havem dit, però que ara us direm. Ja que amb vosaltres cal parlar francament. Hi ha gent que fa burla d'aquests espectacles, però si algú els demanava consell no li dirien el que pensen, ans, per tal d'acomodar-se a l'opinió del seu interlocutor, parlen contra el seu propi parer, però com que estem convençuts que vosaltres us n'haveu fet una opinió justa i que un cop arribats a ella ens direu obertament el que us sembla, us hacem cridat per aconsellar-nos amb vosaltres sobre el que ara us anem a sotmetre. La cosa sobre la qual estic fent aquest llarg preàmbul és la següent. (...) que cal fer dels nostres fills.


[...]


LIS. —M'agrada el que dius, Sòcrates. I vull, ja que sóc el més vell, ésser el més desitjós d'aprendre amb aquests nois. Però vet aquí què et demano: demà de matí vina a casa, no deixis pas de fer-ho, per tal que deliberem sobre la qüestió. Per avui dissolguem la reunió.

SÒC. —Ho faré, Lisímac; demà vindré a casa teva, si el déu vol.

Tracy Chevalier. La noia de la perla (1999)

La mare no em va dir que venien. Després va dir que no volia que se'm veiés nerviosa. Em va sorprendre, perquè pensava que ella em coneixia prou bé. els desconeguts sempre es pensaven que jo estava perfectament tranquil·la. No plorava, de petita. Només la mare em notava la tibantor a les barres, o que feia encara més grans uns ulls que ja ho eren.

[...]

Pieter quedaria content amb la resta de monedes, amb el deute saldat. Jo no li hauria costat res. No se'n pagava res, per una minyona.

Borís Pasternak. Doctor Zhibago (1957)

Caminaven, i al caminar cantaven Eterna memòria. Els peus, els cavalls i el bufar del vent semblaven continuar el càntic en les pauses.

[...]

A les seves mans el petit quadern semblava saber tot això i confirmava i donava certesa als seus sentiments.

Mary W. Shelley. Frankestein (1818)

CARTA I

A la senyora Saville, Anglaterra
Sant Petersburg, 11 de desembre de 17...

T'alegrarà saber que cap desgràcia no ha acompanyat l'inici d'una empresa que havies vist amb tants mals presagis.


[...]


Després de dir això, ha saltat per la finestra de la cabina, cap a la panna que hi havia a tocar del vaixell. Les onades se l'han endut ben ràpidament, i s'ha perdut en la foscor i en la llunyania.

FI

Truman Capote. Esmorzar al Tiffany's (1950)

Sempre m'han atret els llocs on he viscut, les cases i el seu veïnatge. Per exemple, cap als volts del carrer Setanta de l'Est hi ha una casa de pedra grisa on vaig tenir el meu primer apartament a Nova York, durant els primers anys de la guerra. Era una sola cambra, ...


[...]

Però un dia, una tarda de diumenge d'hivern, freda i assolellada, el vaig trobar. Amb uns testos de flors a banda i banda, i emmarcat per unes cortinetes de randa, hi havia el gat de la Holly assegut a la finestra d'una cambra que semblava ben calentona. Em vaig preguntar a mi mateix com es devia dir, perquè estava ben segur que ara ja tenia nom, que havia arribat a un lloc on "pertanyia". Cabanya africana o el que sigui, espero que la Holly també hi hagi arribat.

Truman Capote. A sang freda (1965)

El poble de Holcomb es troba en una alta planúria sembrada de blat, a l'oest de Kansas, una solitària regió que els altres veïns de l'Estat en diuen "cap enllà".

[...]

Llavors ell, emprenent el camí casa seva, es va endinsar sota la volta dels arbres, deixant endarrere el cel immens i el murmuri de les veus del vent damunt el blat onejant.

Virgili. Bucòliques (Segle I aC)

MELIBEU

Títir, tu ajagut sota cobert d'un faig espaiós, assages cançons boscanes amb la prima caramella. Jo, fites de la pàtria i dolços camps, tot ho abandono; jo fujo de la pàtria. Tu, Títir, a pler sota l'ombra, ensenyes els boscos de repetir els mots: Amaril·lis és bella.


[...]


Aixequem-nos: l'ombra sol ésser malsana per als qui canten; del ginebrer sobretot l'ombra és malsana; són nocives també per a les messes les ombres. Aneu a casa, ja esteu sadolles; l'Estel de la nit ja és aquí; aneu cabretes meves.